EPISODIS DEL PENEDÈS I MÉS ENLLÀ

  Àngel Archilla Navarro.  Publicat a Eix Diari - 8 d'abril del 2022 José Bertrán y Musitu creà i dirigí el Servicio de Información del Nordeste de España (SIFNE) pels colpistes   Vilanova i la Geltrú retirà la concessió de la primera medalla d’or de la ciutat al colpista Francisco Franco l’any 2003, però molts altres il·lustres feixistes encara ostenten reconeixements que perduren oblidats avui en dia, un d’ells és el títol de fill il·lustre de Vilanova i la Geltrú atorgat a José Bertrán y Musitu creador del servei d’espionatge feixista SIFNE el 1936.   José Bertran y Musitu - "El Finaciero", 25/05/1923 La carrera política. José Bertrán y Musitu nasqué el 2 de febrer de 1875 a Montpeller (França), fill de l’aragonesa Elisa Musitu y García-Navarro i de Felipe Bertrán y de Amat; jurista, defensor del dret català, un dels fundadors de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi de Barcelona i que políticament donà sempre suport a la restauració bor...

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 18 d'octubre del 2025 L’alcalde vendrellenc Joan Ivern va  sortir absolt d’un consell de guerra, el 1939,  per una carta amagada de mossèn Guilera. Pel gener d’aquest any publicàvem en aquest mateix setmanari ‘La bona gent en temps de guerra al Vendrell’. Dèiem en l’article que l’alcalde, Joan Ivern Arans, havia intervingut decisivament en la protecció del jove Antonio Castán, alumne resident al col·legi dels ‘hermanos’ carmelites, que van ser assassinats. Joan Ivern era l’alcalde; havia estat elegit regidor a les primeres eleccions democràtiques, quan es va proclamar la República el 14 d’abril de 1934. Van guanyar les esquerres catalanistes, i l’alcalde fou Francesc Arbós Jané. Però a les eleccions municipals següents, les del 14 de gener de 1934, va ser la dreta qui les guanyà i l’alcalde va ser Mencior Escofet Mañé. Ivern tornaria a ser escollit regidor. Acta de regidor a les eleccions de...

Alfons Vidiella Ramon.  Publicat al setmanari "el 3 de vuit" -  Relat de la salvació del nen Antonio Castán per part de l’alcalde i un guàrdia municipal vendrellencs al començament de la Guerra Civil. El 2020 la Magda Nogués Car­reras i la Nativitat Castejón Domènech van publicar el lli­bre L’orde Carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones. Dins l’extens treball hi ha un paràgraf que parla del final del Col·legi dels Carmelites al començament de la Guerra Civil; és un text man­llevat d’unes pàgines escrites per Antonio Castán Farré, un nen de 14 anys que residia al col·legi en qualitat d’intern, ja que era gairebé un familiar del ‘hermano’ Manuel Almazor, el director del centre. Ell va ser testimoni directe de la detenció i desaparició dels tres germans carmelites, i de la confiscació del col·legi. La Magda explica molt bé què va passar, per això us remeto al seu llibre.  Ara bé, nosaltres agafarem el  fil, per tal de completar la histò­ria...

Àngel Archilla Navarro. El guardapesques "Marinero Canle" és una prova més que queda molta feina per investigar de la guerra civil espanyola. No és una errada. “CANLE” és el nom real amb el qual hauria de ser conegut el guardapesques presumptament enfonsat el 30 d'octubre de 1936 en el moll del port de Roses (Girona) després de l'atac del creuer facciós Canàries, i dic presumptament, perquè també s'ha demostrat que no va ser enfonsat com es va escriure en moltes publicacions de l'època i altres més recents. El Cabo Garciolo de la mateixa serie del Marinero Cante La primera notícia va ser publicada pel Capità de Fragata Pedro Gambón Fillat, en un article de la Revista General de Marina al novembre de 2008. En aquest article, es dona a conèixer l'error comès en donar els noms que es van batejar a dos dels vuit guardapesques comprats en 1924 per un decret signat per Primo de Rivera i publicat en la Gazeta de Madrid el 10 de maig de 1924. Aquests guardap...