EPISODIS DEL PENEDÈS I MÉS ENLLÀ

  Àngel Archilla Navarro.  Publicat a Eix Diari - 8 d'abril del 2022 José Bertrán y Musitu creà i dirigí el Servicio de Información del Nordeste de España (SIFNE) pels colpistes   Vilanova i la Geltrú retirà la concessió de la primera medalla d’or de la ciutat al colpista Francisco Franco l’any 2003, però molts altres il·lustres feixistes encara ostenten reconeixements que perduren oblidats avui en dia, un d’ells és el títol de fill il·lustre de Vilanova i la Geltrú atorgat a José Bertrán y Musitu creador del servei d’espionatge feixista SIFNE el 1936.   José Bertran y Musitu - "El Finaciero", 25/05/1923 La carrera política. José Bertrán y Musitu nasqué el 2 de febrer de 1875 a Montpeller (França), fill de l’aragonesa Elisa Musitu y García-Navarro i de Felipe Bertrán y de Amat; jurista, defensor del dret català, un dels fundadors de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi de Barcelona i que políticament donà sempre suport a la restauració bor...

  Alfons Vidiella Ramon i Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 31 de gener del 2026   A finals del segle XIX i principis del XX el Vendrell destacava per tenir personatges de prestigi reconegut en diferents àmbits, majorment en el camp de la música, però també en el món de les lletres; la vila tenia també una premsa local molt dinàmica, però ves qui ho ha via de dir que un dels seus fills destacaria en l'ofici de les armes: el coronel Lluís Fontana Esteve (1859-1917). De família humil, fou el setè fill del teixidor vendrellenc Ramon Fontana Oller i de la vilanovina Ramona Esteve Soler. Ingressà com a alumne a l'acadèmia d'Estat Major el 1877, on faria la carrera militar fins que va morir. Després de curtes destinacions a Tarragona i Vilanova i la Geltrú, va ser nomenat per formar part de la comissió encarregada d'aixecar plànols i itineraris amb una àmplia llista d'encàrrecs cartogràfics, que va realitzar al llarg de la seva c...

Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 14 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès. El 20 de gener, data de l'ocupació del Vendrell, es redactà un projecte de l'organització de la defensa de la linia L-5. Aquesta línia defensiva, la penúltima de Catalunya, aniria de la frontera francesa, des del coll de Bassa a prop de la població de les Llosses (Ripollès) i finalitzaria a la desembocadura del riu Llobregat, en contra del seu traçat inicial que era projectat entre el coll d'Ares (Ripollès) fins a Tossa de Mar (la Selva). Aquestes línies defensives foren una utopia guixada damunt dels mapes militars. Realment de les sis línies defensives de Catalunya, només tingueren alguna construcció, les dues primeres, la resta solament foren simples línies discontinues de trinxeres, e...

 Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 7 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès.   El 3r Batallón de la Victoria núm. 28. dirigit pel capità Leoncio Santiesteban Moreno, avançaria per la carretera de Barcelona, ocupant Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Cantallops. En aquesta última població es trobarien amb forces republicanes amb carros de combat, però aquests no aconseguirien frenar l'implacable avanç. Continuaren per Sant Pau d'Ordal, turó la Guàrdia i la muntanya de can Mata del Racó, on arribarien abans de fer-se fosc. A les onze de la nit, i amb un ràpid cop de mà, ocuparen la cruïlla de la carretera de Barcelona amb la de Sant Sadurní d'Anoia, expulsant els soldats republicans que oposaren una feble resistència. La segona agr...

Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 7 de novembre del 2025  L’estiu del 2001, amb l’Àngel Archilla Navarro, vam anar als jutjats de Tarragona per consultar els expedients de responsabilitats polítiques de la província. Teníem l’autorització del president de l’Audiència per a veure’ls i també per a poder fer- ne fotocòpies. No hi havia una sala apropiada i ens van posar una tauleta al soterrani, rodejats d’una miríada d’objectes producte dels robatoris i que devien ser les proves dels judicis. Va aparèixer un funcionari amb dos lligalls grapats; un corresponia al Tribunal de Barcelona i l’altre al de Tarragona. Vàrem començar a fer fotocòpies i fotografies, moltes de les quals quedaven tallades perquè no podíem treure les grapes i, per tant, ens vèiem obligats a completar a mà, amb bolígraf, les ratlles incompletes. Vam desistir de publicar un treball sobre expedients a Pau Casals fins ara, passats uns anys, quan els documents de l’Arxiu Històric de T...