Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Guerra civil

Tancant el cercle

Imatge
   Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 20 de febrer del 2026   El 17 de març de 2025 publicàvem el les pàgines del 3d8 un article, 'Història esbiaixada', on veníem a dir que la campanya de les “stol- persesteine” -al Vendrell en van posar 10- quedava incompleta, sobretot quan llegies les petites biografies del llibre Del Penedès als camps d'extermini nazis , aparegut aquells dies. Amb la voluntat que qui tingui el llibre pugui completar-les, donarem unes quantes dades que el doctor Arnabat i la curadora vendrellenca Maria Peña s'han deixat al calaix. De la llista de deportats del Vendrell solament esmentarem aquells que, suposadament, van estar implicats en delictes de sang, per això hem recorregut a la informació de la Causa General, que és consultable per internet. La llista que segueix és la que completaria aquelles petites biografies. Hem posat les inicials dels noms i cognoms perquè us pugeu endinsar en altres aspectes de la ...

Els soldats enterrats a Albinyana eren de la 179a Brigada de Carrabiners

Imatge
 La consulta d'arxius aclareix la unitat d'on procedien Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 19 de març del 2004 La consulta d'arxius aclareix la unitat d'on procedien. Després de 65 anys, i segons la informació custodiada al Archivo Militar General de Ávila i l'Arxiu Nacional de Catalunya, han sortit a la llum les possibles unitats militars de l'Exèrcit de la República que durant els dies 17 al 20 de gener del 1939, eren prop de la població d'Albinyana, intentant frenar l'imparable avanç de les unitats de l'exèrcit de Franco. Els militars enterrats a la fossa comuna d'Albinyana podrien pertànyer a aquestes unitats. Fins ara es desconeixia totalment la procedència d'aquests soldats i tampoc es coneix exactament quants militars hi han enterrats.  Una mica d'història El 15 de gener de 1939 l'exèrcit Nacional ocupa la capital de Tarragona. Enrere queden els mesos més durs i més acarnissats d...

El fill predilecte de Vilanova que fou cap de l’espionatge franquista durant la Guerra Civil

Imatge
  Àngel Archilla Navarro.  Publicat a Eix Diari - 8 d'abril del 2022 José Bertrán y Musitu creà i dirigí el Servicio de Información del Nordeste de España (SIFNE) pels colpistes   Vilanova i la Geltrú retirà la concessió de la primera medalla d’or de la ciutat al colpista Francisco Franco l’any 2003, però molts altres il·lustres feixistes encara ostenten reconeixements que perduren oblidats avui en dia, un d’ells és el títol de fill il·lustre de Vilanova i la Geltrú atorgat a José Bertrán y Musitu creador del servei d’espionatge feixista SIFNE el 1936.   José Bertran y Musitu - "El Finaciero", 25/05/1923 La carrera política. José Bertrán y Musitu nasqué el 2 de febrer de 1875 a Montpeller (França), fill de l’aragonesa Elisa Musitu y García-Navarro i de Felipe Bertrán y de Amat; jurista, defensor del dret català, un dels fundadors de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi de Barcelona i que políticament donà sempre suport a la restauració bor...

Amb la 13a Divisió pel Baix i per l'Alt Penedès (III i final)

Imatge
Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 14 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès. El 20 de gener, data de l'ocupació del Vendrell, es redactà un projecte de l'organització de la defensa de la linia L-5. Aquesta línia defensiva, la penúltima de Catalunya, aniria de la frontera francesa, des del coll de Bassa a prop de la població de les Llosses (Ripollès) i finalitzaria a la desembocadura del riu Llobregat, en contra del seu traçat inicial que era projectat entre el coll d'Ares (Ripollès) fins a Tossa de Mar (la Selva). Aquestes línies defensives foren una utopia guixada damunt dels mapes militars. Realment de les sis línies defensives de Catalunya, només tingueren alguna construcció, les dues primeres, la resta solament foren simples línies discontinues de trinxeres, e...

Amb la 13a Divisió pel Baix i per l'Alt Penedès (II)

Imatge
 Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 7 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès.   El 3r Batallón de la Victoria núm. 28. dirigit pel capità Leoncio Santiesteban Moreno, avançaria per la carretera de Barcelona, ocupant Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Cantallops. En aquesta última població es trobarien amb forces republicanes amb carros de combat, però aquests no aconseguirien frenar l'implacable avanç. Continuaren per Sant Pau d'Ordal, turó la Guàrdia i la muntanya de can Mata del Racó, on arribarien abans de fer-se fosc. A les onze de la nit, i amb un ràpid cop de mà, ocuparen la cruïlla de la carretera de Barcelona amb la de Sant Sadurní d'Anoia, expulsant els soldats republicans que oposaren una feble resistència. La segona agr...

Pau Casals, expedientat per responsabilitats polítiques quan aixecava el puny, el 1940

Imatge
Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 7 de novembre del 2025  L’estiu del 2001, amb l’Àngel Archilla Navarro, vam anar als jutjats de Tarragona per consultar els expedients de responsabilitats polítiques de la província. Teníem l’autorització del president de l’Audiència per a veure’ls i també per a poder fer- ne fotocòpies. No hi havia una sala apropiada i ens van posar una tauleta al soterrani, rodejats d’una miríada d’objectes producte dels robatoris i que devien ser les proves dels judicis. Va aparèixer un funcionari amb dos lligalls grapats; un corresponia al Tribunal de Barcelona i l’altre al de Tarragona. Vàrem començar a fer fotocòpies i fotografies, moltes de les quals quedaven tallades perquè no podíem treure les grapes i, per tant, ens vèiem obligats a completar a mà, amb bolígraf, les ratlles incompletes. Vam desistir de publicar un treball sobre expedients a Pau Casals fins ara, passats uns anys, quan els documents de l’Arxiu Històric de T...