Un paper dins l’abric

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 18 d'octubre del 2025

L’alcalde vendrellenc Joan Ivern va sortir absolt d’un consell de guerra, el 1939, per una carta amagada de mossèn Guilera.

Pel gener d’aquest any publicàvem en aquest mateix setmanari ‘La bona gent en temps de guerra al Vendrell’. Dèiem en l’article que l’alcalde, Joan Ivern Arans, havia intervingut decisivament en la protecció del jove Antonio Castán, alumne resident al col·legi dels ‘hermanos’ carmelites, que van ser assassinats. Joan Ivern era l’alcalde; havia estat elegit regidor a les primeres eleccions democràtiques, quan es va proclamar la República el 14 d’abril de 1934. Van guanyar les esquerres catalanistes, i l’alcalde fou Francesc Arbós Jané. Però a les eleccions municipals següents, les del 14 de gener de 1934, va ser la dreta qui les guanyà i l’alcalde va ser Mencior Escofet Mañé. Ivern tornaria a ser escollit regidor.

Acta de regidor a les eleccions del 1931 | FOTO DE LA FAMÍLIA

El sotrac del 6 d’octubre del 1934 i amb la repressió desfermada contra les esquerres a tot Catalunya, i a la vila, molts vendrellencs van ser empresonats al vaixell presó Cabo Cullera, el ‘barco’, a Tarragona. Aquesta desgràcia també afectaria la vida municipal i els regidors d’esquerres deixarien d’assistir als plens en senyal de protesta. Aquesta situació faria un gir decisiu arran del resultat de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 amb la victòria del Front Popular. En aquesta ocasió serien els regidors de dretes els qui abandonarien el consistori. La vida municipal al Vendrell va quedar paralitzada altra vegada, però al cap de pocs dies, el 23 de febrer del 1936, Joan Ivern n’esdevindria alcalde provisional per desencallar la situació. Els consellers d’esquerres tornarien a l’Ajuntament i uns quants de dretes que s’havien presentat a les eleccions del 1934. Van posar fi a aquela interinitat i Ivern seria elegit alcalde; de fet, els regidors de dretes van manifestar que si haguessin sabut que triaven Ivern, ells també l’haurien votat. La pau tornà a la vida municipal fins a l’altre sotrac, aquest encara més gros: el cop d’estat del 18 de juliol.

Assassinats l’alcalde Escofet i dos regidors de dretes

L’Ajuntament quedà desfigurat, el Comitè es convertiria en la nova autoritat a la vila; estava format per gent d’esquerres i republicans. El terror roig s’escampà per la vila i l’alcalde Mencior Escofet i els regidors de dretes Joan Socias Jorba i Josep Bonsoms Colet serien assassinats.

Tot i no tenir cap autoritat, l’alcalde de jure era respectat i gràcies a aquest ascendent sobre la gent del Comitè va poder intervenir en la protecció de l’adolescent Antonio Castán, però no acabà aquí el seu capteniment, ja que ajudà a fugir els capellans de la parròquia cap a Barcelona amb uns passis que els havia estès. Al cap d’uns quants dies va rebre una carta de mossèn Joan Guilera Soler, arxiprest que havia estat de la vila, que esdevindria un aval, i que publiquem adjunta a aquest article.

No s’havia acabat la guerra que els franquistes desfermaven una repressió ferotge sobre els vençuts que s’haguessin implicat en la política del règim que havia desaparegut. L’alcalde Ivern seria detingut per la Guàrdia Civil el 25 de gener i tancat a la presó del Vendrell junt amb molts altres vendrellencs, on li obririen fitxa: hi ha la descripció física, i que “viste de paisano”, i el delicte “no consta”. Matilde Ribas Mallol, la seva esposa, havia descosit el folre de l’abric i hi havia amagat la carta de mossèn Guilera; amb bon criteri va pensar que seria un bon aval en cas de necessitat imperiosa.

Joan Ivern Arans i Paulito Ramon Socias, avi de l’autor d’aquest article | A. V.

Consell de guerra a Ivern

El dia 13 de febrer el van traslladar a la Prisión Provincial de Tarragona, al Pretori de Pilat, per ser jutjat en consell de guerra sumaríssim. El dia 16 de febrer li fan el judici, a ell i a dos més: Jesús Sancho Vilanova i Sebastián Alabau García. En l’expedient del consell de guerra hi ha un informe de la Falange on fan constar el següent: “En resumen, fue muy comedido en la manera de hablar y se tiene conocimiento de la ayuda que prestó a diversos elementos de derecha para escapar de los desmanes de los rojos y concretamentes salvó la vida de José Cullaré, concejal del actual Ayuntamiento, y al Cura Párroco y de otros sacerdotes [sic]”.

I ara ve la part que sabem per la memòria oral. Durant el consell de guerra, Joan Ivern es va treure la carta de l’abric i la va lliurar als militars de la sala: aquella pena que li demanaven, 12 anys i un dia de reclusió menor, va quedar en no res. En veure el paper, el van absoldre immediatament.

Aval de mossèn Joan Guilera que va ser cabdal per absoldre l’alcalde Joan Ivern | FONS DE L’AUTOR

El dia 1 de març de 1939 sortiria de la presó

Rubén Suán Vives, amb qui compartim l’afició per la història de la Guerra Civil, ha pogut consultar els expedients dels consells de guerra a Barcelona i ha tingut a les mans el de Joan Ivern Arans. Quina va ser la sorpresa que dins el lligall, i com a document probatori, va sortir la carta que l’exoneraria. Ara ja podem afirmar que era del tot cert que la carta de mossèn Joan Guilera existia. Aquí no acaba la història, ja que no seria fins al 6 de novembre de 1942 quan arxivaven definitivament el seu expedient, “completadas todas las diligencias de ejecución del presente procedimiento instruido contra el procesado”. Pel que fa als altres dos presos, a Jesús Sancho Vilanova li caurien 30 anys i un dia de presó major i a Sebastià Alabau García, la pena de mort. Seria executat al camp de l’Oliva, a Tarragona, el dia 28 de febrer de 1939. El terror blanc estava a l’ordre del dia, encara no s’havia acabat la guerra.

[L’autor agraeix a Àngel Archilla Navarro i a Salvador Arroyo Juli· vert els seus suggeriments.]