EPISODIS DEL PENEDÈS I MÉS ENLLÀ

  Àngel Archilla Navarro.  Publicat a Eix Diari - 8 d'abril del 2022 José Bertrán y Musitu creà i dirigí el Servicio de Información del Nordeste de España (SIFNE) pels colpistes   Vilanova i la Geltrú retirà la concessió de la primera medalla d’or de la ciutat al colpista Francisco Franco l’any 2003, però molts altres il·lustres feixistes encara ostenten reconeixements que perduren oblidats avui en dia, un d’ells és el títol de fill il·lustre de Vilanova i la Geltrú atorgat a José Bertrán y Musitu creador del servei d’espionatge feixista SIFNE el 1936.   José Bertran y Musitu - "El Finaciero", 25/05/1923 La carrera política. José Bertrán y Musitu nasqué el 2 de febrer de 1875 a Montpeller (França), fill de l’aragonesa Elisa Musitu y García-Navarro i de Felipe Bertrán y de Amat; jurista, defensor del dret català, un dels fundadors de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi de Barcelona i que políticament donà sempre suport a la restauració bor...

Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 14 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès. El 20 de gener, data de l'ocupació del Vendrell, es redactà un projecte de l'organització de la defensa de la linia L-5. Aquesta línia defensiva, la penúltima de Catalunya, aniria de la frontera francesa, des del coll de Bassa a prop de la població de les Llosses (Ripollès) i finalitzaria a la desembocadura del riu Llobregat, en contra del seu traçat inicial que era projectat entre el coll d'Ares (Ripollès) fins a Tossa de Mar (la Selva). Aquestes línies defensives foren una utopia guixada damunt dels mapes militars. Realment de les sis línies defensives de Catalunya, només tingueren alguna construcció, les dues primeres, la resta solament foren simples línies discontinues de trinxeres, e...

 Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 7 de gener del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès.   El 3r Batallón de la Victoria núm. 28. dirigit pel capità Leoncio Santiesteban Moreno, avançaria per la carretera de Barcelona, ocupant Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Cantallops. En aquesta última població es trobarien amb forces republicanes amb carros de combat, però aquests no aconseguirien frenar l'implacable avanç. Continuaren per Sant Pau d'Ordal, turó la Guàrdia i la muntanya de can Mata del Racó, on arribarien abans de fer-se fosc. A les onze de la nit, i amb un ràpid cop de mà, ocuparen la cruïlla de la carretera de Barcelona amb la de Sant Sadurní d'Anoia, expulsant els soldats republicans que oposaren una feble resistència. La segona agr...

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 18 d'octubre del 2025 L’alcalde vendrellenc Joan Ivern va  sortir absolt d’un consell de guerra, el 1939,  per una carta amagada de mossèn Guilera. Pel gener d’aquest any publicàvem en aquest mateix setmanari ‘La bona gent en temps de guerra al Vendrell’. Dèiem en l’article que l’alcalde, Joan Ivern Arans, havia intervingut decisivament en la protecció del jove Antonio Castán, alumne resident al col·legi dels ‘hermanos’ carmelites, que van ser assassinats. Joan Ivern era l’alcalde; havia estat elegit regidor a les primeres eleccions democràtiques, quan es va proclamar la República el 14 d’abril de 1934. Van guanyar les esquerres catalanistes, i l’alcalde fou Francesc Arbós Jané. Però a les eleccions municipals següents, les del 14 de gener de 1934, va ser la dreta qui les guanyà i l’alcalde va ser Mencior Escofet Mañé. Ivern tornaria a ser escollit regidor. Acta de regidor a les eleccions de...

 Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 31 de desembre del 2010 L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès.   D'ençà que l'exèrcit de la República traspassà novament el riu Ebre el 16 de novembre de 1938, en l'anomenada retirada estratègica, aquest ja no tornà a donar una imatge d'unitat militar per poder enfrontar-se a la maquinària de guerra franquista. El Grupo de Ejércitos de la Región Oriental (GERO) , compost per l'Exèrcit de l'Ebre i de l'Est, s'havia convertit en una amalgama d'unitats desmembrades. sense cap moral, sense comandaments intermedis i amb un important nombre de soldats que desertaven dia rere dia. El cos d'exèrcit marroquí. una de les grans unitats més combatives i foguejades de l'exèrcit de Franco amb unes 26.500 baixes durant tot el...

 Angel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 22 de desembre del 2006 L'Exèrcit republicà va demolir el pont de Sant Salvador a la seva retirada És prou conegut el fet de la destrucció al Vendrell del pont de ferrocarril de la línia de Barcelona per Vilafranca del Penedès durant la retirada de les tropes de l'Exèrcit republicà. Però ja no és tan coneguda la destrucció de l'altre pont de la riera de la Bisbal a les Madrigueres de Sant Salvador (originalment un pont de tres trams continus de 13 i 16 metres de llum). Pont de ferro de la MZA al seu pas per la riera de la Bisbal. 1920 - Biblioteca Virtual de Defensa. Aquest pont de ferro construït després de la seva pèrdua durant la riuada de Sant Miquel, com és conegut l'aiguat de setembre de 1913, va ser dissenyat amb el sistema metàl·lic de gelosia Pratt. Tenia un tram únic de 45 metres de llum i doble via. Al gener de 1939 va ser dinamitat pels soldats de l'Exèrcit de la Repúbl...