Montserrat Fenech Muñoz (1889-1958), un militar republicà quintacolumnista amb un reconeixement a la Vall de Núria.

 Àngel Archilla. Comunicació presentada al Congrés Internacional 80 aniversari de la Guerra Civil Espanyola. Tarragona, novembre del 2016.

Abstract

Montserrat Fenech Muñoz, militar de carrera del cos d’enginyers, fou director tècnic del traçat del Cremallera de Núria el 1925.  En esclatar la guerra civil, el nomenaren comandant d’enginyers de l’Exèrcit de l’Est de la República  i esdevingué responsable de les tasques de fortificació i construcció de camps d’aviació. A finals de 1937 va fugir a  França, i es descobrí que actuava com a quintacolumnista d’abans de ser mobilitzat. Sota les ordres de l’exèrcit feixista, passava informació, ordenava sabotatges, infiltrava agents i organitzava la xarxa d’espionatge amb oficials traïdors del cos anomenat Círculo Azul.  Actualment encara se’l recorda amb una placa a l’estació del Cremallera de la Vall de Núria i un túnel de les seves instal·lacions porta el seu cognom.

Fa 49 anys que el nacionalcatolicisme espanyol va mostrar una nova exaltació del seu poder fàctic quan el 13 de juliol de 1967 va organitzar  la solemne coronació canònica de la verge de la Vall de Núria. 

Davant d’aquest esdeveniment, un  grup  de  catalanistes  autoanomenat  “Almogàvers”,  joves  escoltes  catòlics,  es  sentien  força  violentats  per  tot  plegat:  la  repressió  dels  membres  de  l’església catalana i pel simbolisme polític-catalanista de la Vall de Núria on, el 20 de juny de 1931, es  va  redactar  l'avantprojecte  de  l'Estatut  de  Catalunya.  

Diari ABC, 13 de juliol de 1967

Aquesta  situació  va  provocar  que la nit del 7 de juliol de 1967 aquest grup van perpetrar el robatori de la verge del santuari de  Núria,  una  acció  molt  agosarada  contra  l’estat  franquista  i  el  seu  còmplice  l’església  espanyola. Però aquest robatori no va impedir que l’acte de la coronació es realitzés, doncs, es va  substituir  la  imatge  de  la  verge  per  una  rèplica  de  guix.  El  13  de  juliol  de  1967  van  tenir  lloc  els  actes  previstos  amb  gran  solemnitat  i  amb  l’assistència  de  nombroses  autoritats  polítiques   encapçalades   pel   ministre   de   Justícia,   el   capità   general   de   Catalunya,   els   governador  militars  de  Girona,  els  governadors  civils  de  Tarragona  i  Lleida  i  autoritats  eclesiàstiques  encapçalades  per  l’arquebisbe  de  Barcelona  i  Tarragona,  el  bisbe  de  la  Seu  d’Urgell,  Solsona  i  Astorga,  entre  d’altres.  Un  d’aquests  actes  fou  la  col·locació,  a  l’estació  del cremallera de Núria, d’una placa dedicada als promotors de l’obra que havia finalitzat al 1931.  Entre  els  set  noms  gravats  a  la  placa,  apareix  el  de  Montserrat  Fenech  i  Muñoz,  enginyer  tècnic  del  projecte,  el  qual  havia  tingut  l’honor,  anys  abans,  de  batejar  amb  el  seu  cognom  un  túnel  del  recorregut.  La imatge de la verge de Núria fou restituïda sota secret de confessió per Josep Benet i Morell al bisbat de la Seu d’Urgell el 28 de gener de 1972.

Placa col·locada a l’estació del cremallera de la Vall de Núria el 1967 amb motiu de la coro-nació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Núria. Fotografia pressa el 31 d’agost de 2016.

Fenech  realment  va  ser  una  persona  que  va  trair  el  seu  jurament  amb  l’estat  espanyol  i  l’Exèrcit  Popular  de  la  República  arrel  de  l’aixecament  feixista  per  una  part  de  l’exèrcit  al  juliol de 1936. Aquests són el fets documentats que ho corroboren. 

Montserrat Fenech, enginyer militar (1904-1925)

Fenech va néixer a Lleida el 21 d’agost de 1889 i era fill d’un enginyer forestal tarragoní. El 1904 va ingressar a l’acadèmia militar d’enginyers, finalitzant els estudis al 1909 com a segon tinent. Durant els successos de la Setmana tràgica (agost de 1909), fou membre destacat a la repressió a Barcelona, combatent contra el vaguistes. Per la seva actuació en aquests fets se li concedir la creu de primera classe del mèrit militar amb distintiu vermell. Al 1912 amb motiu de  la  vaga  general  del  conductors  del  ferrocarrils  MZA  (xarxa  catalana)  es  va  presentar  voluntari  amb  altres  oficials.  Fou  destinat  a  Port-Bou  per  portar  un  comboi  de  viatgers  a  Barcelona, que fou el primer ferrocarril que va circular durant la vaga. Per aquesta acció se li Àngel P. Archilla

2va    concedir  la  Creu  de  primera  classe  del  Mèrit  Militar  amb  distintiu  blanc.  El  1913  va  ascendir  a  capità  i  fou  destinat  al  regiment  de  telègraf.  Posteriorment  al  regiment  mixt  d’enginyers  de  Melilla,  on  va  dirigir  la  construcció  d’una  carretera  d’avançament.  Va  ingressar  a  l’escola  superior  de  guerra  on  va  estudiar  fins  a  finals  de  1918.  Destinat  a  la  companyia expedicionària del Centre electrotècnic i de comunicacions a Àfrica, incorporant-se al seu destí de Tetuan. Aquest any és declarat apte per ascendir per antiguitat a comandant. El 26 d’agost de 1919 fou destinat als serveis de radiotelegrafia de Ceuta i Melilla. Va assistir a  les  operacions  de  l’ocupació  de  “Monte  Cónico  y  Harcha,  Alalex,  Yebel  Heddia,  Fondak  Ain-Yedida,”. El  25  d’octubre  va  participar  al  càstig  dels  “aduares  de  Beni-Salem”,  fet  pel  qual se li va atorgar la medalla militar del Marroc amb passador de Tetuan. El 23 d’agost de 1920  va  participar  a  les  operacions  d’ocupació  d’“Afurit,  Ramla  y  Keri  kera”,  el  20  de  setembre  a  “Dahar  Ajayat  y  Cudia  Serbiet”,  el  28  de  “Zoco  el  Arbaa,  Beni  Hassan,  Cudia  Taimutz  y  Yemáa  el  Baita”,  i  3  d’octubre  a  “Xeruta  y  Dar  Akoba”.  Pels  fets  militars  compresos  del  30  de  juny  de  1918  al  desembre  de  1920  se  li  va  concedir  la  Creu  del  Mèrit  Militar amb distintiu vermell. El 1920 va finalitzar el seus serveis al Marroc ocupat, retornant al següent any a Barcelona. Per Reial Ordre del 5 de maig de 1922 fou ascendit a comandat i ajudant  de  camp  del  general  de  brigada  Eduardo  Ramos  y  Díaz  de  Vila,  comandant  general  d’enginyers  de  la  4a  Regió  Militar.  Fou destinat  a  la  comandància  de  Girona  a  l’agost  de  1922.  Va  intervenir  en  l’entrega  dels  terrenys  de  la  ciutadella  de  Roses  a  l’ajuntament  el  13  d’agost  de  1923.  Amb  motiu  del  cop  d’estat  de  general  Primo  de  Rivera  el  13  de  setembre,  fou nomenat pel governador militar de Girona inspector del serveis de telègraf i telèfons de la província fins el dia 20 d’agost. Al 1924 fou condecorat amb la Creu de primera classe amb distintiu  blanc  pels  serveis  prestats  a  les  estacions  radiotelegràfiques  del  Marroc.  Durant  el  període destinat a Girona va visitar amb assiduïtat les obres de casamates del castell de Sant Ferran i va assistir a l’entrega definitiva de les obres. A l’abril de 1925 va marxar a Figueres per  procedir  a  les  obres  del  monument  al  General  Álvarez  de  Castro.  Per  Reial  Ordre  de  21  d’agost de 1925 va obtenir el passi a excedent sense sou residint a Girona. Posteriorment va passar  a  ser  supernumerari  sense  sou.  Al  1931  va  prometre  fidelitat  a  la  República  i  es  va    jubilar, establint-se  a Barcelona. La seva  baixa definitiva de l’exèrcit va ser al juliol de 1931.

Montserrat Fenech, enginyer civil (1925-1936)

 El 1925 va deixar la seva carrera militar i es va fer càrrec de l’explotació del Ferrocarril de Cremallera de Monistrol a Montserrat que pertanyiaa la societat Ferrocarriles de Montanya a  Grandes  Pendientes  (FMGP).Al  maig  de  1925,  l’enginyer  Julià  Fuchs,  director tècnic del  projecte de construcció d’un ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser a Núria, va morir i  fou  substituït  per  Montserrat Fenech que va continuar l’obra. Posteriorment, la  Companyia Anónima de Funiculares y Ascensores, que explotava el Funicular de Montserrat a Sant Joan, fou  adquirida  por  la  FMGP  a  finals  de  1925  i  Fenechva  portar  a  terme  la  modernització  i  remodelació del funicular de Montserrat a Sant Joan, que va ésser inaugurat el 10 de juny de 1926.  Amb  el  vist-i-plau  del  govern  i  el  bisbat  de  la  Seu  d’Urgell  al  1927,  el  FMGP  va  encarrega a Fenech   un   nou   projecte   del   cremallera   de Núria  que inclogués  la   seva   electrificació. Les obres van començar el 24 de maig de 1928 i finalitzaren el 1930, realitzant el primer viatge a finals del mes desembre. La inauguració oficial fou el 22 de març de 1931 amb presència de les màximes autoritats militars, civils i eclesiàstiques franquistes de l’època. Va  formar  part  del  Consell  Superior  del  Patronat  de  Turisme  com  a  representant de l’Agrupament  d’Empreses  Ferroviàries  de  Catalunya  al  febrer  de  1934.  Al  1935  el  president  del  Cabildo  Insular  va  demanar  als  FMGP  el  seu  assessorament  per  la  construcció  d’un  funicular  al  Teide,  encàrrec  que  fou  donat  a  Fenech.  El 13  de  novembre  va  arribar  a  l’illa,  acompanyat  per  Manuel  Talens,  administrador  de  la  societat,  amb  l’objectiu  de  conèixer  el  territori  per  obtenir  les  dades  necessàries  per  l’elaboració  del  projecte.  Va  retornar  a  Barcelona la nit del 23 de novembre  de 1935 a bord del vapor Ciudad de Cádiz.

 

Montserrat Fenech, quart per l'esquerra, posant amb clergues i treballodors a Núria. FGC 

Montserrat  Fenech, comandant a l’exèrcit de la república i al servei dels facciosos (1936-1939)

Amb l’esclat de la guerra civil Fenech segueix al seu càrrec del cremallera de Núria, primer pels  comitès  sindicals  de  la  CNT  i  UGT  i  posteriorment,  amb  el  vist-i-plau  dels  comitès  obrers de control, com a delegat d’indústries de la Generalitat de Catalunya dels Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents, càrrec que va ocupar fins el 10 d’octubre de 1936.

Fenech residia a Barcelona, ciutat  lleial a la República.  A l’octubre de 1936 fou mobilitzat i destinat als serveis de fortificacions i ocupant posteriorment el càrrec de segon cap del serveis d’enginyers. 

Amb  la  creació  de  l’exèrcit  de  l’Est  al  maig  de  1937  fou  nomenat  comandat  general d’enginyers.  La  seva  activitat  com  a  quintacolumnista  fou  fulgurant.  Al  setembre  de  1936  ja  estava  en    contacte amb un petit grup, creat a Barcelona, anomenat Vulcano que facilitava la informació que  obtenien  al  consultat  d’Itàlia a Barcelona. Aquest grup posteriorment tingué altres noms  fins denominar-se definitivament Circulo Azul.

Des  del  seu  càrrec  va  anant  creant  una  àmplia  xarxa  amb  membres  de  l’exèrcit  republicà  afectes  a  la  causa  feixista,  entre  els  quals  havien  arquitectes  i  enginyers,  que  distribuïa  pel  territori  a  fi  i  efecte  de  recollir  la  màxima  informació  per  passar-la  al  serveis  d’espionatge  feixista. El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya va informar al juny de 1937 als seus afiliats si acceptarien ésser militaritzats en els nous quadres de comandament (major o cap de batalló i de capitans per la comandància dels batallons) que es formarien a Catalunya segons el decret  4 del  6  d’abril  de  1937  per  formar  set  batallons  d’obres  i  fortificacions.  Malgrat  que  alguns  d’aquests  arquitectes,  destinats  a  la  defensa  de  costes,  no  van  acceptar  la  proposta  de  militarització, cal destacar que no s’oposaren a la decisió del comandant Fenech i es posaren a la seva disposició. Alguns d’aquests membres que ja actuaven com a informadors i coneixien a  Fenech,  foren  destinats  als  camps  d’aviació  i  al  front  d’Aragó.  D’aquesta  manera,  Fenech  controlava  la  informació  recollida  sobre  el  terreny  i  la  que  li  proporcionaven  les  mateixes  oficines  de  la  comandància  de  Barcelona  on  hi  havia  informadors  destinats  per  ell  mateix.  Durant  aquest  temps,  l’activitat  del  Circulo  Azul  va  ser  molt  intensa:  les  informacions  aconseguides  per  Fenech  les  feia  arribar  mitjançant  el  seu  enllaç  a  membres  de  Falange Española i així enviar-les a Burgos. Posteriorment el 9 de desembre de 1937 fou destinat a les ordres del director dels Serveis de Rereguarda i Transports a Barcelona.

Informe del SIPM sobre la col.laboració de Montserrat Fenech amb el grup quintacolumnista "Circulo Azul". AGMAV

El 16 de desembre el Servicio de Información Militar (SIM) va ordenar la seva  detenció. A les  7  de  la  tarda  es  personaren  al  seu  domicili  de  Barcelona  tres  membres  d’aquest  cos  per  detenir-lo i registrar casa seva.  Però ja no hi era, havia estat avisat pels membres del Circulo Azul de l’ordre de la seva detenció i va fugir ràpidament. El dia 20 de desembre Fenech es va presentar a la zona feixista d’Irun després de sortir de Catalunya i passar a Franca.  Dos dies després, José  Bertán  y  Musitu,  cap del Servicio  de  información  del  Noreste  de  España (SIFNE), va certificar que era membre de l’espionatge feixista. 

Ordre de detenció contra el coronel Montserrat Fenech Munoz. AGMAV

Fenech  va  ser  peça  clau  de  l’espionatge  feixista.  Va  lliurar  als  nacionals  els  plànols  de  les  defenses  de  costa  del  litoral  de  Catalunya,  així  com  de  la  línea  defensiva  del  Cinca  amb  la  ubicació  de  l’artilleria  i  les  seves  coordenades,  de  les  obres  i  estructures,  amb  una  relació  detallada del centres de resistència, situació de les forces i els refugis. Aquesta documentació  havia arribat amagada en l’enquadernació d’un llibre, poc abans de la seva fugida i figurava la seva  importantíssima  tasca  d’organització  per  recopilar  totes  aquestes  dades.  També  havia  informat  d’un  intent  d’aixecaments  de  membres  antifeixistes  a  Saragossa  i  de  l’ofensiva  republicana a Terol. Un cop a la zona feixista, ràpidament va informar de tot el desplegament de  forces  de  les  diferents  unitats,  de  la  xarxa  de  comandaments  republicans  i  la  seva  organització.  Va  confeccionar  una  Lista  Blanca  dels  oficials  republicans  que  coneixia  i  col·laboraven amb la Cinquena Columna.  Durant un temps va residir al Midi-Pyrénées i va contactar a Paris amb membres del SIFNE per recopilar  més informació de les fortificacions de la línea del Cinca. Va retornar a Espanya i  va  ingressar  a  l’exèrcit  feixista  el  9  de  maig  de  1938  com  comandant,  sota  el  servei  del  General Cap de l’Exèrcit del Nord Juan Vigón Suero -Díaz. Del 18 de maig  fins a l’octubre  de 1938 va prestar els seus serveis a la 4a secció, en representació del C. General a Saragossa, exercint  comissions   d’inspecció   de   batallons   de   treballadors,   d’organització   del   servei   ferroviari entre Vinaròs i Castelló, d’evacuació de ferits i malalts de Castelló i d’organització d’hospitals  de  l’exèrcit  a  la  província  fins  el  7  de  febrer  de  1939,  data  en  què  fou  destinat  a  l’exèrcit de Llevant

.

Nota del SIPM sobre l'entrada a territori feixista de Montserrat Fenech Muñoz. AGMAV

 Montserrat Fenech, retorn a la vida civil (1939-1958)

 A  l’acabar  la  guerra  civil,  Fenech  va  incorporar-se  a  la  vida  civil  i  als  seus  antics  càrrec.  Al  juliol de 1944 va rebre la Creu de la Reial Ordre de Sant Hermenegil. El 1945 fou ascendit a tinent  coronel  i  poc  temps  després  a  coronel. Durant  la  postguerra,  fou  director  dels  Ferrocarrils de Muntanya i Grans Pendents, de la Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona, conseller  de  Núria,  SA  y  de  Teleesquís  de  Núria  SA.  Va  morir  el  25  de  febrer  de  1958  a  Barcelona.

Per finalitzar destaquem que, durant la construcció del cremallera de Núria entre 1928 i 1931,  Fenech  va  tenir  al  seu càrrec  a  Ángel  Alfonso  Luna  com  a  enginyer  auxiliar. Luna  fou un comandant, conegut quintacolumnista del cos d’enginyers del exèrcit de la República, que va col·laborar  amb  Fenech  i  va  dirigir el grup anomenat "Concepción". Fenech i Luna varen coincidir en les operacions militars de 1919 al Marroc. 

Necrològica de Montserrat Fenech Muñoz. La Vanguardia Española, 25 de febrer del 1958

 

Fonts Consultades

·Clarà,  Josep.  (2003)  Desaparició  i  retorn  de  la  imatge  de  la  Mare  e  Déu  de  Nuria  (1967-1972). Barcelona.

·Nunet i Badia, Josep. (2003) “El primer cremallera de Montserrat (1892-1957). “Muntanya” Núm. 848.

·Arxiu General Militar de Àvila

·Arxiu General Militar de Segovia

·Arxiu Tribunal Militar Territorial Tercer

·Arxiu Col·legi Arquitectes de Barcelona

·Col·lecció Històrica del Boletín Oficial del Estado 

·Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

·Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona 

·Hemeroteca Arxiu Comarcal de la Garrotxa

·Hemeroteca Biblioteca Nacional 

·Hemeroteca Ministerio de Cultura 

·Hemeroteca Universidad La Laguna – Santa Cruz de Tenerife 

·Hemeroteca La Vanguardia

·Hemeroteca ABC