Història Esbiaixada

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 7 de març del 2025

Han presentat al Vendrell el llibre Del Penedès als camps d'extermini nazis, editat per l'Institut d'Estudis Penedesencs i sota la direcció del doctor en Història Ramon Arnabat i la consultora en història Maria Peña, que s'ha encarregat del Baix Penedès. Amb el llibre a les mans ens hem adonat que conté unes petites biografies dels qui van passar pels camps de concentració procedents del Vendrell, que van ser 17 en total, dels quals 9 hi van mo- rir. Aquells perfils biogràfics quedaven coixos, ja que els autors no expliquen què van fer els deportats durant la revolució del 36 al 39, i això no era gaire difícil d'investigar, ja que la Causa General es pot consultar per internet. Nosaltres sempre hem estat partidaris de restituir la veritat i aquesta vegada hem comptat amb un document intitulat 'Hechos ocurridos en Vendrell durante el periodo rojo'; és un document demolidor que ens lliurà una persona, ja traspassada, arran d'un nostre article al 3 de Vuit del 22 de juliol de l'any 1994, festa major, i que portava per títol 'L'altra cara de l'Andreu Nin'.

Direm que de tots els que estaven als camps de con- centració n'hi ha uns quants que van ser els executors, suposadament, de 13 vendrellencs i n'hi ha un que va intervenir, suposadament, en 6 de les morts, sempre suposadament. Tornant al paper, aquest recull els fets succeïts durant els mesos que va durar la guerra i aquells que se sentien perjudicats anaven anotant amb força detalls qui eren els més destacats actors de la revolució, amb el renom i de vegades fins i tot les adreces dels seus domicilis; ressenyaven la destrucció de les creus del cementiri i fins i tot el requeriment d'un manyà per tal d'obrir unes caixes fortes dels particulars. Hem comptat 83 vendrellencs, i no cal dir que els biografiats hi són presents. També hi la llista dels qui portaven armes pel carrer i en un altre capí- tol hi ha els "individuos influyentes de lengua venenosa y algunos como inductores de detenciones". Aquesta memòria està signada per 82 vendrellencs el dia 28 de febrer de 1939 i la Causa General, que va ser començada mesos més tard, està basada en les dades que conté aquest document, però no és tan exhaustiva, ni de bon tros.

Si volen posar les 'stolpersteine', que també les posin per a les víctimes de la revolució, i pot començar per posar-ne dues al carrer de Santa Anna, en record dels germans Joan i Albert Nin Güell, que van ser morts al bell mig de la vila.