Josep Claramunt, un heroi de fotografia

 Àngel Archilla Navarro. Publicat al "Diari del Baix Penedès" - 20 de gener del 2006

Historia d'un vendrellenc que es feia passar per heroi de guerra

Un heroi de fotografia. D'aquesta manera es podria de- finir Josep Claramunt i Vives, perquè la seva suposada heroïcitat només està documentada per una fotografia a partir de la qual es va bastir una història que no ha pogut ser verificada i que, possiblement, mai no va existir.

Tot plegat va començar quan l'investigador vendrellenc  Alfons Vidiella i Ramon, en una recerca d'informació, va trobar una notícia al DIARI DEL BAIX PENEDÈS, amb data del 10 de maig del 1913. La notícia deia. això. El Capità general d'aquesta regió, general Weyler, ha imposat al nostre compatrici Joseph Claramunt i Vives la Creu Llorejada de Sant Ferran, pensionada amb 1.800 pessetes anyals, que li ha sigut concedida, amb instrucció d'expedient contradictori, per son comportament en aquell desastre des- enrotllat en el Barranco del lobo, quan a la guerra del Rif, a l'any 1909, essent cabo del batalló disciplinari de Melilla, el qual queda en quadro. Rebi l'amic Claramunt nostra enhorabona.

La fotografia del suposat heroi / ARCHILLA

Un vendrellenc condecorat amb la màxima distinció militar a la II Guerra d'Àfrica. Devia protagonitzar una heroïcitat extraordinària, va pensar Vidiella. Per això em va enviar la notícia, perquè sóc investigador de te- mes militars i tinc més al meu abast el tema de la consulta dels arxius militars espanyols. Va ser d'aquesta manera com em vaig assabentar que el Vendrell tenia un militar condecorat amb la màxima distinció. Vaig pensar que la cosa seria senzilla atès que tots els militars o les unitats militars (la condecoració es donava tant a títol individual com col.lectiu) figuren a l'edició impresa del llibre Caballeros de la Real y militar orden de San Fernando (infantería) ,a tres volums. Un cop consultat el llibre vaig descobrir que no hi havia cap esment de Josep Claramunt. Vaig consultar altres llibres més concrets sobre el conflicte africà del 1909 i, concretament, dels fets del Barranco del Lobo, i també revistes de l'època, premsa, pàgines web especialitzades en el tema, fòrums d'estudiosos... sobre els fets del 1909 i sobre el 1913, any de lliurament de la condecoració.

La recerca era eixorca. No hi havia resultats. Vaig pensar que existia la possibilitat que la con- decoració no existís i que real- ment la causa de la manca d'informació fos que estava buscant una cosa que no existia.

Novament vaig contactar amb Josep Vidiella, que, sorprès per l'absència de dades, em va indicar que intentaria localitzar alguna dada més concreta a través d'algun familiar llunyà que encara viu al Vendrell. Dies més tard em va enviar una fotografia del quadre que conservava família llunyana de Josep Claramunt. No hi havia cap du te. L'uniforme del militar tenia penjada la condecoració, que era una creu llorejada individual.... Però, a més a més, portava onze condecoracions. El tema es posava interessant! Com és possible que un militar amb totes aquelles condecoracions no figurés a cap llibre? El següent pas va ser la catalogació de les condecoracions que portava a l'uniforme. Alguna de les condecoracions ens hauria de permetre saber més coses del Josep Claramunt. Un cop consultats diversos especialistes, ja tenia informació sobre les condecoracions.

La primera línia de medalles la formen diverses condecoracions. La del Centenari dels Llocs de Saragossa (1808-1908) és una medalla commemorativa dels esdeveniments de la Guerra d'Independència. Se'n van lliurar de tres categories (or, plata i bronze) als que hi van participar. La cinta té els colors de la bandera espanyola. La Medalla de Melilla també és anomenada Medalla del Rif (20/03/1910), amb dos passadors i una cinta groga i un símbol de ferit (podria ser també la medalla del Marroc i fins i tot la medalla d'Àfrica, però suposo que és la medalla del Rif per l'historial del militar que ens ocupa). Aquesta medalla té dues categories, plata i bronze, depenent de si el distingit era oficial o part de la tropa. Els passadors corresponen a esdeveniments d'aquell conflicte. N'hi ha una dotzena. Cap d'elles correspon als fets del Barranco del Lobo. Hi ha també la Medalla d'Àfrica del 1912. Es pot veure la cinta amb els colors de la bandera espanyola amb el rivet verd que li correspon. 

A la segona línia de medalles de la fotografia n'hi ha quatre de plata del Mèrit Militar, que són per a la tropa, segurament amb distintiu vermell (per a fets de guerra). Totes les medalles de la tercera fila són commemoratives. La del centenari de la batalla d'Astorga (1810- 1910), és una medalla commemorativa dels fets de la Guerra de la Independència. Es van lliurar medalles de tres categories (or, plata i bronze) als que van participar d'aquella batalla. La cita té els colors blanc i vermell. La Medalla de la Constitución de Cádiz (16/06/1910) commemora fets de la Guerra de la Independència, en aquest cas la proclamació de la constitució de Cadis. Se'n van lliurar en tres categories als protagonistes dels fets. La cinta és blanca i blava i també n'hi ha amb els colors de la bandera espanyola. Medalla del Centenari de Ciudad Rodrigo (03/03/1911), també per fets de la Guerra de Independència, lliurada en tres categories i, finalment, en aquesta tercera línia de medalles, hi trobem la del centenari del Puente Sampayo, igualment referida a fets de la Guerra de la Independència. La quarta filera de medalles que es pot apreciar a la fotografia la formen la de la Real y Militar Orden de San Fernando, Placa de segona classe (1856-1920). És una creu amb braços brillants d'escates de plata sobre rams de llorer verd i la inscripció Al mérito militar. Amb totes aquestes dades vaig anar a buscar més informació, aquest cop als arxius militars espanyols de Guadalajara, Àvila, Segòvia i al definitiu, l'arxiu de l’Institut d'Història i Cultura Militar de Madrid, on hi ha els expedients de les recompenses militars. El resultat sempre va ser el mateix. No hi ha dades. Fins i tot em va telefonar personalment el director de l'arxiu de Madrid, que havia consultat personalment els fons de la institució. Jo li vaig enviar la fotografia de Josep Claramunt i les seves medalles. No hi havia rastre d'aquest militar, ni de la concessió de cap de les medalles del seu uniforme. Jo vaig pensar que tot plegat era un muntatge de Josep Claramunt i li ho vaig dir a Josep Vidiella. Dies després Alfons Vidiella em va lliurar un retall de la revista La Actualidad amb una immensa fotografia (la mateixa que a mi em va lliurar la família) i el text següent: Un héroe de la Patria. Don José Claramunt, natural del Vendrell, cabo que fué del batallón disciplinario de Melilla, a quién acaba de imponerse la Cruz Laureada de San Fernando, pensionada con 1.800 pesetas anuales por su comportamiento en la terrible lección del Barranco del Lobo, el dia 22 de julio de 1909. El cabo Claramunt salvó al comandante del batallón, que herido, havia caido en poder de los moros. Mas tarde casóse con la hija de dicho comandante.

Portada de la revista La Actualidad. 31 de maig de 1913

La revista estava datada el 31 de maig del 1913 i es repartia per tot Catalunya. La cosa havia ultrapassat les fronteres de la comarca. La notícia, a més a més, era portada de la revista i aportava noves dades, com la història del salvament del comandant i el casament amb la filla d'aquest. Cada vegada més el tema semblava una telenovel·la. Vaig localitzar a Sabadell un familiar llunyà del militar, la senyora Margarita Claramunt. Li vaig explicar tot allò que sabia i el problema de la manca d'informació. I ella em va dir que lamentava que hagués perdut tant de temps en la feina, perquè a ella li constava que tot plegat havia estat un muntatge del seu avantpassat, un vividor molt diplomàtic i espavilat. Em va dir que cada cop que visitava el Vendrell ho feia en companyia d'una senyora diferent. Després, tot plegat m'ho va ratificar un altre parent llunyà del protagonista, Francesc Olivé.