L'altra cara de les col.lectivitats agrícoles de 1936-1939

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 18 d'abril del 2025

No fa gaires dies, a la sala d'exposicions del Portal del Pardo de la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, teníem l'exposició dedicada a les Col·lectivitats Agrícoles al Penedès 1936-1939, una mostra itinerant de l'Institut d'Estudis Penedesencs que, sota el mestratge dels doctors Arnabat i Puig, i d'una manera molt didàctica i de bona factura, ha difós per les nostres comarques l'experiment que van suposar les Col·lectivitats Agrícoles durant la Guerra Civil. Atrets per la solvència d'Arnabat i Puig vam anar a veure-la i ens vam aturar en els plafons dedicats al Baix Penedès. En un d'ells ens adonarem que en la llista dels afectats n'hi havia uns quants que eren acusats de "fascista" [sic], reaccionari, facciós, amb l'afegitó, de tant en tant, de la condició en què es trobaven. Aquest fet ens va fer obrir els ulls i ens va esperonar a entrar a fons en el tema i, amb l'ajut del bon amic Angel Archilla, vam poder consultar el document d'internet titulat: Documentación varia relativa a incautacionses hechas en la comarca de Baix Penedes. L'Arboç. El Vendrell.

Pensàvem que un procés d'aquesta categoria havia de tenir un caire, si voleu, exemplar, poètic, idíl·lic, popular... i ens vam trobar amb la trista realitat: aquell experiment va causar molt dolor i no va estar exempt de violència.

El cert és que una gran quantitat de finques urbanes també es van incorporar a l'espoli i, com a conseqüència, uns quants dels seus propietaris es van haver de fer fonedissos. El clima de terror era tan gran que van haver de deixar casa seva. Ara és quan podem parlar d'un primer exili que ha quedat tapat per l'èxode del final de la guerra quan milers de persones traspassaren la frontera.

És un exili difícil de comptabilitzar. Solament dels treballs esbiaixats com els de l'exposició podem treure'n algunes dades. Per això publiquem els noms i cognoms del afectats com a desgreuge. Els trobareu en un enllaç a part del diari en paper. Aquest exili no té res a veure amb el del final de la guerra: un veritable èxode i que com- prenia, a més d'unitats militars senceres en retirada, aquells que solament eren catalanistes o republicans però que tenien por de l'arribada dels franquistes, i nosaltres hi afegirem aquells que durant la revolució s'havien destacat en accions violentes contra els seus convilatans.

Tornant a aquest primer exili, ben pocs van poder fugir a l'estranger: la immensa majoria s'amaga a les gran urbs, especialment Barcelona.

En el nostre article veu- reu com després del nom de molts afectats hi ha la paraula "ausent [sic], abandonà la vila, fugit"... Són els termes que hem trobat en el text.

Acabarem el relat amb un exemple de com es produïen les "incautacions" o confiscacions, en aquest cas a Salomó i que afectà un vendrellenc. Una de las más importantes incautaciones efectuadas en el municipio fue la de Ana Ventosa Fontamilles, viuda de Juan Recasens Jansá, muerto violentamente en la carretera de Alcover. Después de la muerte de su marido le requisaron todos sus bienes. Díjjose en el pueblo que los presuntos autores materiales del crimen fueron (...). Se asegura que el infortunado Juan Recasens, que residia en Tarragona, fue apresado en aquella ciudad e internado en el barco-prisión, por orden del Comité local de Salomó. Fue sacado de alli más tarde y cobardemente asesinado. Consumado el crimen, los presuntos asesinos visitaron a la viuda para pedirle que les comprara un automóvil, de lo contrario apresarian a su hijo y no volvería a verlo jamás. La viuda, horrorizada, tuvo que adquirir el auto al precio que le exigieron, pese a que le habían requisa do antes el que poseía de su propiedad. A continuació publiquem el nombre dels intervinguts i la seva situació personal; solament hi hem afegit, per respecte i reparació i perquè no restin en l'oblit, els noms dels assas- sinats. Trobareu la llista a l'annex al final de l'article. 


Situació per municipis a la comarca del Baix Penedès

L'ARBOÇ

L'11 de setembre de 1936 sortia la llista de confiscacions: l'església i la rectoria i dues persones a qui foren intervingudes dues cases.

Més endavant (agost del 37), la Secretaria Tècnica de Col·lectivitats, amb la intenció de regularitzar les apropiacions, expedia uns formularis per a atorgar la destinació definitiva del bens requisats, "prèvia declaració de facciós o concomitant i condemna de l'esmentat propietari", hi feien constar els afectats i l'ús que donarien a les seves propietats, sense oblidar la causa de la incautació. Hi ha la llista de deu persones a qui intervingueren cellers, magatzems i cases; tots eren desafectes al règim, afiliats a la Lliga o a Acción Ciudadana. A Isidro Marquès Calderó li prenien una finca i era catalogat així: "Significado elemento fascista que segun referencias se encuentra en el extranjero colaborando en pro de los facciosos."

BANYERES

Aquí intervenien el local del cafè. Els afectats eren reaccionaris i feixistes.

BARRI DE SAIFORES

Una casa de J.Mata (Lluis Mata Virgili). Era d'A.C. Va fer foc contra el poble i el varen matar Una casa del marquès de Grini. Facciós i fugit.

BELLVEI

Les cases ocupades eren de deu perjudicats, una de les quals pertanyia a Dolors Suau Nostench, "tradicionalista empedreïda, tenia al domicili gran quantitat de bombes i dinamita", i el més destacat és el gran propietari Joan Vilella, "terratinent feudal, facciós, afiliat a la CEDA".

LLORENÇ

Els afectats eren tres destacats militants de dretes i tots havien fugit.

SANT JAUME DELS DOMENYS (DOMENYS DEL PENEDÈS)

Aquí s'ocupà la rectoria, tres cellers i dues cases de cinc propietaris. Una finca urbana de la Torregassa de Teresa Castells, dona de dretes, facciosa, "comprovat que portava sempre arma curta".

SANTA OLIVA (OLIVA DEL PENEDÈS)

De Santa Oliva solament tenim el litigi del ciutadà Camil Raspall Urpí, a qui fou intervingut el cafè i sala de reunions amb tot el que contenia. Ara li tocava justificar que no era facciós, que era republicà de sempre, fins i tot amb recollida de signatures.

EL VENDRELL

Foren trenta les finques urbanes requisades i setze els propietaris que van abandonar la vila; tots eren de dretes o tradicionalistes.


Melchor Escofet Manyé, Josep Bonsoms Colet i Josep Grases Cases.

A Melchor Escofet Manyé, de 59 anys, d'Acción Ciudadana; a Josep Bonsoms Colet, de 40 anys i d'A.C., també i a Josep Grases Cases, de 52 anys, de Falange. Tots tres serien assassinats.



Jaume Miró Salvo i el seu fill Jaume Miró Carreras.

Jaume Miró Salvó, de 50 anys, de Falange Española, juntament amb el seu fill Jaume Miró Carreras, de 20, anys foren morts a la barraca del vi amb altres vendrellencs.


Germans Carmelites Joaquim Rami Goates, David Masdeu Poblet i Manuel Almanzor Escudero.


Els germans del Col·legi dels Germans Carmelites Joaquim Rami Goates, de 35 anys; David Masdeu Poblet, de 55 i Manuel Almazor Escudero, de 57, foren assassinats.

Totes les propietats del bisbat de Barcelona, entre elles el Patronat de Santa Anna, també foren intervingudes i el bosc de l'Eures, lloc d'esbarjo dels infants de la vila, de Salvador Euras Sonet, de dretes i que havia desaparegut.

Joan Recasens Jansà i Lluís Mata Virgili

Acabarem el nostre treball, en primer lloc, volent saber quant ha costat l'exposició, i en segon lloc, si no ha estat un emblanquiment d'uns fets que van causar un gran desori ala nostra comarca. Esperem que aquest nostre article hagi servit perquè el lector en tingui una altra visió.


Signatures de suport a Camili Raspall de Santa Oliva, per fer desmontar que no era facciós 


ANNEX


LLISTA DE LES PERSONES AFECTADES PER LES INCAUTACIONS DE LA GUERRA CIVIL.

Advertim que hi ha algun nom repetit, però hem volgut respectar la integritat de les llistes.                           

 

L’ARBOÇ

L’11 de setembre del 1936 sortia la llista d’incautacions: l’església i la rectoria.

Bartomeu Escarré. Una casa deshabitada.

Josep Rovirosa. Una casa deshabitada.

En una altra llista, la CNT prenia unes altres propietats:

A Josep Romagosa un local per la seu de la CNT. Facciós.

A Josep O Rosell. Un garatge. Facciós.

A Joaquim Freixes, una casa. Facciós.

A Joan Vives local per a “col·locar vi”.

A Julià Borrell un celler. Facciós.

A Ramon Mainer un celler. Facciós.

A la vda. Bertran  una casa i un celler. Facciós.

A Francesc Bonsoms un celler. Facciós.

A Antoni Romagosa una casa. Casa per als evacuats de Madrid.  Facciós.

La UNIÓ DE RABASSAIRES s’apropià d’un local per a seu social de Joan Pons. Facciós.

 L’espoli prenia forma oficial i posteriorment, pel febrer de 1937 l’Ajuntament de l’Arboç en presentava una altra al President de la Comissió de Responsabilitats.

Sota els conceptes, vi, cases i terres, sortia la llista següent.

Josep Romagosa Rosell. Una casa. Facista. AUSENT. [sic]

Frederic Albornà. Una casa. Facista. AUSENT.

Hereus de Josep Bertran. Propietari.

Ramon Mainer Vidal. Propietari.

Joan Vives Mainer. Propietari. AUSENT.

Julià Borrell Rosell. Propietari.

Josep Soler Ribé. Facista. AUSENT.

Jaume Albornà Vidal. Facista. AUSENT.

Joan Castellví Urpí. Propietari.

Gabriel Vidal Papiol. Reaccionari. Facista. AUSENT.

Francisco Bonsoms. Propietari.

Gabriel Aixalà. Propietari. AUSENT.

Jaume Pujol Soler. Facista. AUSENT.

Joan Pons. Local pels rabassaires. AUSENT.

Santiago Urgell Urgell. Facciós. AUSENT.

Josep Soler Ribé, una casa per a refugiats.

Bartomeu Escarré una casa per a refugiats.

Josep Rovirosa. Una casa per a refugiats.

Gabriel Aixalà, una casa per a refugiats.

Santiago Urgell, una casa i magatzem. Facciós. AUSENT.

La rectoria i la residència dels carmelites.

Més endavant  per l’agost del 37 la Secretaria Tècnica de Col·lectivitats amb la intenció de regularitzar les apropiacions expedia uns formularis per atorgar la destinació definitiva del bens incautats “prèvia declaració de facciós o concomitant  i condemna de l’esmentat propietari”  i on feien constar els afectats i l’ús que donarien a les seves propietats sense oblidar el perquè d’aquesta intervenció.

Els noms es van repetint afegint-hi informació complementària.

Així, a l’Arboç parlen de l’edifici propietat de la Societat Agrícola ja que tots els seus afiliats i accionistes eren desafectes al règim;  el destinarien a magatzem i espai d’esbarjo.

Propietat de Joan Barreres Nogués, destinat a oficines de la col·lectivitat. Per desafecte al règim.

Hereus de Josep Bertran. Desafecte al règim.

Francesc Bonsoms; dos pisos, planta baixa, forn de pa. Desafecte al règim.

Julià Borrell. Un celler. Afiliat a la Lliga i Acció Ciutadana.

Hereus de Gener i Torres, una propietat cedida voluntàriament.

Josep Oriol Rosell local destinat a les Joventuts Llibertàries. Afiliat a la Lliga i a A.C.

Pere Pi. Un celler i magatzem. Desafecte al règim.

Josep Romagosa Rosell. Local destinat a oficina del sindicat. Era de la Lliga i de A.C.

Santiago Urgell Urgell. Un magatzem de vi i vivenda. A.C. i Lliga.

Joan Vives Mañé. Un celler. Magatzem. A.C. i Lliga.

Isidro Marquès Calderó. Una finca. Era catalogat de “Significado elemento fascista que segun referencias se encuentra en el extranjero colaborando en pro de los facciosos.”

BANYERES

Local del cafè. Els afectats eren:

Magí Pié.

Josep Ventosa.

Pau Ferrer.

I un anomenat Magí.

Era el centre de dretes. Eren reaccionaris i feixistes. Han FUGIT, SE SUPOSA QUE SÓN A L’ESTRANGER. Volien destinar-lo a local social del sindicat.

Un celler. Lluís Escofet i el gendre. Elements reaccionaris.

Un tancat, pallissa i corral. Filles de J. Torres. Són amb els facciosos, llurs marits son aviadors feixistes.

Un local per a tancar cavallerisses i una casa per a una vaqueria. De Josepa Figueres. El propietari és facciós 100 per 100. FUGIT A ITÀLIA.

Un local de Josep Ventosa. Per a carruatges. També un corral i pallisses.

Una torre de Francesc Heredero. Facciós, actiu militant del partit tradicionalista. FUGIT A L’ESTRANGER.

BARRI DE SAIFORES

Una casa de J. Mata. (Lluís Mata Virgili). Era d’A.C. Va fer foc contra el poble i el varen matar. ASSASSINAT.

Una casa del marquès de Griñi. Facciós. FUGIT.

BELLVEI

Una casa de Salvador Arigós Sanllehi, per facciós.

Cinc cases de Josep Figueres Batlle, per facciós.

Tres cases de Matilde Martí Via, per facciós.

Una casa de Josep Urgell Figueres, per facciós.

Tres cases de Ramon Mayner, per facciós.

Tres cases de Josep Güell Jané, per facciós.

Una casa de Joan Suau Urgell, per facciós.

Local i tres pisos, Manuel Pedrerol; element actiu de les dretes, intervingué durant el bienni negre perseguint camperols.

Local i dos pisos, Dolors Suau Nostench; tradicionalista empedreïda, tenia al domicili gran quantitat de bombes i dinamita.

Les terres d’un tal Joan Vilella, era un terratinent, feudal facciós, afiliat a la CEDA. Les terres ja eren treballades per la col·lectivitat. Hi ha la relació de les terres intervingudes.

Josep Vila Vidal, element de dretes, perseguidor de rabassaires, FUGITIU.

Finques de Josep Figueres Batlle, un dels elements que més es distingiren durant el bienni negre.

Unes peces de terra de Dolors Suau Nostench.

Pel juny del 37 els documents parlen de la declaració d’incautació i la petició d’adjudicació definitiva, és un document pel qual la Generalitat es converteix en propietària i concedia l’ús de fruit perpetu a favor dels afiliats del sindicat.

Hi ha la descripció de les propietats de Joan Vilella amb les persones que les treballen i les de Dolors Suau Nostench,  les de Josep Figueres,  les de Concepció Urgell Ferré i les de Josep Milà, cabo del sometent, president de la Unió Patriótica i que li foren trobades armes.

En aquest imprès hi fan constar també el tipus de cultiu com ara vinya, garrofers, ametllers etc... I en tots es remarca que no estan inscrites en el registre del Vendrell perquè havia estat cremat.

CALAFELL

Una finca de Ramon Girona, “supost facciós”. FUGITIU.

Local de les dretes. Era de facciosos. FUGITIUS.

LLORENÇ

1 casa. Pau Andreu; militant destacat de les dretes. FUGITIU

1 casa, Joan Güell; a totes llums facciós. FUGIT

1 casa, Joan Romagosa; denunciava els companys. FUGITIU

Sant Jaume dels Domenys (Domenys del Penedès)

Rectoria; últim rector de nom desconegut.

Celler, Vda. de Mestres; dona de dretes, posteriorment va morir.

Celler, Rafael Giró; home de dretes.

Celler, Jaume Roig; va establir el quarter de la guàrdia civil a casa seva. (6 d’Octubre)

Quadra edificada, propietari desconegut; era una central elèctrica promoguda pels elements més reaccionaris i patrocinada pel rector, que ha DESAPAREGUT.

Una finca urbana de Josep Gener; alcalde de la monarquia. Col·laborà amb la guàrdia civil en la detenció d’obrers el 6 d’Octubre.

Celler de Rafel Giró, home de “dretes intervenint en tota mena de repressions contra els obrers”.

 El celler de cal Porroig , de Jaume Roig, col·laborà amb la guàrdia civil el 6 d’octubre

Una finca urbana, Anton Rovira Bolet; feu denúncies falses el 6 d’Octubre. DESAPAREGUT

Una finca urbana de la Torregassa de Teresa Castells, dona de dretes, facciosa, “comprovat que portava sempre arma curta”.

SANTA OLIVA (OLIVA DEL PENEDÈS)

De Santa Oliva solament tenim el litigi del ciutadà Camil Raspall Urpí que li fou intervingut el cafè i sala de reunions amb tot el contingut. Ara li tocava justificar que no era facciós, que era republicà de sempre fins i tot amb recollida de signatures.

EL VENDRELL

Finques urbanes.

Quatre finques de Pau Nin Bonsoms, Acció Ciutadana. Abandonà la vila.

Deu, de Josep Serra Manyé, A.C., ABANDONÀ LA VILA.

Quatre, de Melchor Escofet Manyé, A.C. ASSASSINAT.

Dues, de Salvador Mata Jané. Secretari d’A.C.

Cinc, de Josep Nin Vives.  A.C. (carlista).

Una,  de Caritat Trayner Jansà. Acció Catòlica. ABANDONÀ LA VILA.

Deu, de Josep Bonsoms Colet, de 40 anys. A.C. ASSASSINAT.

Tres, d’Anton Nin Ralles. Dretse. ABANDONÀ LA VILA.

Sis, de Francisco Guitart Jansà. Alcalde de la Dictadura.

Tres, de Maria Salvó Virgili. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Tres de Maria Euras Sonet. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Finca del Patronat de Santa Anna. Institució religiosa.

Dues, de Josep Grases Cases, de 52 anys. Falange. ASSASSINAT.

Dues, de Salvador Solé Euras. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Josep Figueras Batlle. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Una,  de Josefa Rabassó Borrut. Tradicionalista. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Mercedes Queraltó Romeu. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Maria Negre Oliver. Tradicionalista. ABANDONÀ LA VILA.

Sis, de  Jaume Palau Badia. Tradicionalista. ABANDONÀ LA VILA.

Sis, de Josep Rovira Totusaus. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Josep Vives Socias. Tradicionalista.

Dues, de Manuel Trayner Gasull. Tradicionalista. ABANDONÀ LA VILA.

Tres, de Salvador Euras Sonet. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Jaume Miró Salvó, de 50 anys. Falange Española. ASSASSINAT junt amb el seu fill Jaume Miró Carreras, de 20 anys a la barraca del vi. ASSASSINAT.

Una, de Josep Solé Gené. Dretes i A.C.

Quatre, de Josefa Huguet Padró. Dretes i A.C. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de Joan Recasens Jansà. Dretes i A:C. ASSASSINAT .

Tres, de Maria Roig Trillas. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Tres, de Josep Vilanova Martí. Alcalde de la Dictadura, A.C.

Una, de Josep Calaf Balsells. Detingut a Tarragona.

Col·legi dels Germans Carmelites. Boates [sic]. És Joaquim Rami Goates de 35, David  Masdeu Poblet, de 55 anys i Manuel Almazor Escudero, de 57 anys, tots tres ASSASSINATS.                                         

Propietats del Bisbat de Barcelona.

Dues de Pau Nin Bonsoms. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

SANT SALVADOR

Dues, de Vda. de Pau Torres. Dretes. FUGIT A L’ESTRANGER.

Una de Rossend Moncunill. FUGITIU A L’ESTRANGER.

Una d’Àngel Mercadé Rigual. 

Dues, de Maria Garriga Galofré. Congregació Religiosa

Dues, d’Isidre Totusaus Alegret. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Una, de les Germanes Carmelites. Congregació.

Bosc de l’Euras, lloc d’esbarjo. Salvador Euras Sonet. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Compte corrent 800 ptes,Tomàs Fontanilles Montserrat. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Finques urbanes, Federico Bassa Nicolau. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Li troben monedes d’or Josep Figueres Batlle. A.C. Marxà a l’estranger.

La Federació Local de Sindicats insistien en el bens apropiats de persones “evidentment faccioses”.

Un local social de Josep Figueres Batlle. Dretes. A l’estranger.

Dos locals socials de Dolors Escofet Galofré. Dretes. FUGIT.

La CNT remarcava que la finca urbana del carrer de Joaquim Maurín (Santa Anna) de Salvador Euras Sonet que “perteneixia a la nefasta A.C. i a Falange Española, seria dedicada a local de les Joventuts Llibertàries”.

I el Sindicat Únic de Treballadors del Vendrell demanava a la Comissió de Responsabilitats la petició definitiva dels bens apropiats a la Plaça de Pi i Margall,  (avui Museu Déu) de Salvador Palau Rabassó que “estava en concomitància amb els facciosos”.

Al Vendrell, el POUM s’apropiava de dos locals de Ramon Manyer Socias. Per ser de dretes. Era fugit a l’estranger.

Un garatge de Josep Figueres Batlle. Dretes. Fugit a l’estranger.

El local social de la Cooperativa La Reforma de Josep Prats Fontana. Dretes. ABANDONÀ LA VILA.

Un local social de la Vda. J Cullaré Cudinacs. Era de Falange Española. ABANDONÀ LA VILA.

La CNT s’apoderava d’una casa de Salvador Euras Sonet. Local per a les Joventuts Llibertàries. Era considerat facciós per tot el poble.  DESAPAREGUT.

Local de la CNT. Habitatge de Salvador Palau Rabassó, (avui Museu Deu). Facciós, en concomitància amb els facciosos. DESAPAREGUT.

A l’hora de repartir el botí, l’excés de zel feia que més d’un se sentís perjudicat, així a Francesc Fons Borràs, del Vendrell, s’adreçava al President de la Comissió de Responsabilitats a Barcelona l’agost del 36 la Unió de Rabassaires li incautessin una finca anomenada La Papiola; li prengueren la collita d’ametlles, el matxo, les guarnicions, el carro, l’arada i una màquina de trepitjar raïms.

Aquest afectat per aquella arbitrarietat, en descàrrec, feia valer la seva condició d’antifeixista amb rebuts de quotes de partits d’esquerres per tal de recuperar tots els elements de què havia estat espoliat i demanava que la incautació fos declarada il·legal.

La Junta Agrària del Vendrell li estenia un certificat de la seva militància antifeixista però deixava en mans del Consell d’Agricultura la resolució del conflicte. En  l’últim comunicat  que ve datat el 8 de desembre de 1937 li donen la raó sobre les terres i respecte als altres elements reclamats, l’adrecen al Consell d’Agricultura perquè resolgui.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Km. 618,810, el pont del tren: objectiu militar

La bona gent en temps de guerra al Vendrell

Montserrat Fenech Muñoz (1889-1958), un militar republicà quintacolumnista amb un reconeixement a la Vall de Núria.