Apunts sobre l'escut del Vendrell

 Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - Octubre del 2025

Ja fa uns quants mesos que ha irromput al Vendrell un ésser estrany amb la vocació d’esdevenir un nou escut, una nova ‘marca’, diuen els promotors, que anirà de bracet de l’escut heràldic tradicional. Amb dos decrets, l’alcaldia ha modificat l’escut actual i n’ha creat un altre: el ‘Modernet’, així l’hem batejat. El primer decret és del 13 de desembre del 2023 i fa referència a l’actualització de l’escut actual, i en l’exposició de motius per a modificar-lo al·leguen que sempre s’ha utilitzat el mateix escut des de finals del s. XIX i per això cal modificar-lo. Això no és cert. El nostre mestre i amic Josep Maria Inglès i Rafeques, vendrellista de pedra picada, el 1976 publicava un opuscle intitulat L’Escut Heràldic de la vila del Vendrell, vindicat, on descrivia els diferents escuts pretèrits i en publicava un que duraria uns quants anys més fins que, sota el mandat de l’alcalde Benet Jané Palau, el 4 d’abril de 2011 fou retocat i és el que ha arribat fins avui dia; el podeu veure encara a les tanques de l’ajuntament. Ara, l’escut ha tornat a ser modificat per l’Ajuntament del 155 –PSOE/PP–, si bé és cert que tots tres escuts tenen els mateixos elements: l’olivera, la branca de palma al costat dret i la branca de llorer al costat esquerre, i coronant-lo, un querubí o angelet. Aquest darrer escut canvia algun color i la nova branca de llorer pensem que deu ser obra d’un botànic municipal. 

Esquerra: Escut dissenyat per Jordi Caralt el 2011. Dreta: Escut vindicat per Josep Maria Inglès, el 1976

El segon decret fa referència al ‘Modernet’, ja que els entesos diuen que calia crear una nova marca municipal. Han adjudicat aquest nou disseny a una empresa entre les tres que s’hi van postular. L’empresa és Pierre Comunica SL de Tarragona, amb el cost de 18.029 €, i que s’ha comptabilitzat sota el concepte ‘Altres despeses’, i qui ha fet la contractació ha estat la mateixa alcaldia. Pensem que això no és tot, perquè tot seguit hauran de rectificar els escuts existents de les tanques, vehicles de l’ajuntament, papers de l’administració, etc.

Sense exposició pública 

No vaig errat si dic que no hi ha hagut cap exposició pública perquè els vendrellencs hi poguessin opinar, ni s’ha preguntat el parer de les entitats culturals: han tirat pel dret. De veritat, calia aquesta nova “marca corporativa, perquè representi, acompanyi i doni confiança a la ciutadania”? I hi podien afegir: que n’és de fàcil gastar la pólvora del rei! 

Els escuts actuals del municipi del Vendrell

Però he detectat un altre canvi en l’escut, encara que haurem de retrocedir al 1936, quan aquest també va patir els avatars de la guerra. La vila estava sota la fèrula del POUM, el partit d’Andreu Nin; havien assassinat 29 vilatans, un al bell mig del carrer de Jaume I –avui, dels Cafès– i l’altre al carrer del Doctor Robert; i 15 germans de Sant Joan de Déu; havien intentat dinamitar l’Arc de Berà; els retaules de l’església havien estat cremats, uns quants vendrellencs tenien les cases ocupades, d’altres havien marxat a l’exili interior pel terror que la gent del POUM i la CNT-FAI havien imposat a la vila. Si en voleu saber-ne més, us adrecem al treball El Vendrell 1936-1939.

El periòdic local El Baix Penedès era un setmanari obert a totes les opinions i des del començament de la guerra havia estat confiscat pel POUM perquè no volien cap “complicitat amb els expenedors de l’opi del poble”. La gent del POUM el va tenallar de tal manera que el 6 de febrer del 37 el diari esdevenia ‘l’Òrgan al Vendrell i Comarca del Partit Obrer d’Unificació Marxista’. Pocs dies després, el 20 de febrer, anirien més lluny i l’angelet de la capçalera va ser ‘decapitat’. A la paperassa oficial i als segells de l’Ajuntament, el querubí també patiria la mateixa sort.

Les decapitacions de 1936

El Baix Penedès deixaria de publicar-se arran dels Fets de Maig i l’últim número, el 1626, sortiria el 29 de maig de 1937. 

Aquella passió per destruir qualsevol símbol religiós els portaria a retorçar la toponímia: Santa Oliva es convertia en Oliva del Penedès; Sant Jaume dels Domenys, en Domenys del Penedès. La Generalitat havia permès que a partir del 9 d’octubre de 1936 els ajuntaments de Catalunya poguessin canviar de nom i es van veure barbaritats com ara la conversió de Sant Cugat del Vallès en Pins del Vallès; Sant Climent de Llobregat en El Cirerer del Llobregat, o Sant Joan Despí en el Pi del Llobregat.

Andreu Nin va ser conseller de Justícia des del 26 de setembre fins al 13 de desembre de 1936, el període més violent a la rereguarda. De Joseph Goebbels, ministre de la propaganda de Hitler, nat a Rheydt, municipi de la regió de Renània-Wesfàlia, amb la fi del nazisme van eliminar el seu nom del carrer de la casa on va néixer. Aquí al Vendrell, en plena democràcia i manant els socialistes, li van posar el nom d’Andreu Nin a un carrer, i el que és més escandalós és que un institut porti el seu nom.

Demanaria a l’Ajuntament del Vendrell que posi fil a l’agulla i tregui el nom del carrer i insti a l’autoritat educativa que, tal com van fer a Alemanya amb Goebbels, elimini el nom d’aquest personatge, que tan de mal i tanta destrucció va fer a la vila, i d’aquesta manera repari la memòria de tants morts: 29 vendrellencs i 15 germans del Sanatori de Sant Joan de Déu.