Lluís Fontana Esteve, militar, pacificador a les Filipines

 Alfons Vidiella Ramon i Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 31 de gener del 2026

 

A finals del segle XIX i principis del XX el Vendrell destacava per tenir personatges de prestigi reconegut en diferents àmbits, majorment en el camp de la música, però també en el món de les lletres; la vila tenia també una premsa local molt dinàmica, però ves qui ho ha via de dir que un dels seus fills destacaria en l'ofici de les armes: el coronel Lluís Fontana Esteve (1859-1917).

De família humil, fou el setè fill del teixidor vendrellenc Ramon Fontana Oller i de la vilanovina Ramona Esteve Soler. Ingressà com a alumne a l'acadèmia d'Estat Major el 1877, on faria la carrera militar fins que va morir. Després de curtes destinacions a Tarragona i Vilanova i la Geltrú, va ser nomenat per formar part de la comissió encarregada d'aixecar plànols i itineraris amb una àmplia llista d'encàrrecs cartogràfics, que va realitzar al llarg de la seva carrera. Protagonista en les dues guerres colonials d'Espanya, la de Cuba i la de les Filipines, Fontana va participar en diversos fets d'armes, per la qual cosa rebria unes quantes condecoracions i reconeixements, però a nosaltres ens cridà l'atenció el seu paper de negociador o de pacificador en la campanya de les Filipines. Feia més de tres segles que les illes estaven sota el domini d'Espanya i cap al final d'aquest període s'hi respirava un descontentament creixent: hi havia moltes desigualtats en benefici dels originaris de la península i els ordes religiosos tenien molt de poder. Tot plegat provocà que aquella voluntat de tenir més protagonisme es convertís en voler la independència, fins i tot per la via de les accions violentes, la lluita armada. Fontana, ascendit a capità el 1887, seria destinat a l'exèrcit de Filipines el 1890. Embarcaria el 7 de març de Barcelona amb el vapor Isla de Panay i arribaria a Manila l'1 d'abril de 1890, destinat primer a la Capitania General i després a les províncies de Cavite, Batagora i Tayabas. Fontana entraria en combat en diversos llocs, però el 1894 l'expedient recull que va intervenir en algun fet "no convencional", fins que el 1895 va gestionar la pacificació dels 'régulos moros' (capitostos locals). L'expedient diu així: "El dia 28 de Enero desempeñó la importante comisión que le confió el Exmo. General en Jefe de las tropas cerca del Datto Mucamad de Marahui, Kabugatan Imbul de Marahui, Sultán a Dalmuancub, Kandu de Dansalan, Ampatua, Dalaza de Sadok, Kabugatan, Saro de Sadok y Sultán a Dimasancay  Smarig de Anarig de Marahui que llevó a cabo con el mejor éxito y que dio por resultado la completa sumisión a España de los citados régulos". (Preguem que sigueu indulgents amb els noms í en els topònims geogràfics.)

Lluís Fontana Esteve | CEDIDA PER LA FAMÍLIA

Podem dir que el 1898 el territori s'havia pacificat, però la guerra dels Estats Units del President William McKinley contra l'ocupació d'Espanya de Cuba seria extensiva a la colònia de les Filipines. La flota espanyola va quedar feta estelles a la badia de Cavite i finalment, amb l'ajut dels americans, els rebels van conquerir Manila i van fer fora els espanyols de la capital i de tots els emplaçaments que tenien a les illes.

Lluís Fontana, el 1896, tornaria a la península amb el Vapor correo Montserrat i arribaria a Barcelona el 15 de juny i seria promogut per al grau de tinent coronel del Cos d'Estat Major. L'estada a Catalunya l'aprofitaria per casar-se amb la tarragonina Carme Gatells Figueras el26 de novembre de 1896.

El final de les guerres colonials Fontana el viuria a Cuba, ja que el 14 d'octubre hi seria destinat. Sortiria des de La Corunya amb el vaixell Alfonso XIII i el 31 de desembre desembarcaria a l'Havana i esdevindria cap d'Estat Major de la divisió d'operacions dels "Ejércitos de las provincias de la Habana, Matanzas y Pinar del Rio”; i, si mirem l'expedient, podem deduir que també exercí la seva faceta de mitjancer, diu el text: "en cuyo cargo llevó varias comisiones reservadas". Acabada la guerra, tornaria a Espanya el 24 de desembre amb el vapor Alfonso XIII i desembarcaria a Cadis 6 de gener de 1899.

Trajectòria militar de Lluís Fontana Esteve- AMGS

Els anys posteriors comprenen les rutines de l'ofici de militar i el canvi sovint de les destinacions, com ara Girona i Barcelona, sempre com a cap d'Estat Major. Fontana havia enviudat a finals de 1902 i el 1905 demana llicència per casar-se; hem recollit la concessió del permís per contraure matrimoni, es veu que la vida de la milíicià anava estretament lligada a la vida privada dels seu membres, vegeu sinó aquesta solicitud: "El Teniente Coronel de Estado Mayor del Ejército en situación de reemplazo en esta Región Don Luis Fontana Esteve acude a V. M. en súplica de que se le conceda Real Licencia para contraer matrimonio con Doña Manuela de Borrás y de Borrás a cuya gracia le considero acreedor por ser muy favorables los informes adquiridos respecto de la personalidad de dicha prometida y de su familia por lo que se halla comprendida en la Real Orden [...]). Por cuyo motivo me honro en dar curso a la presente instancia documentada para la resolución que V.M. tiene en justicia. Barcelona 22 de marzo de 1905". Manuela de Borràs i Borràs era vídua des del juliol de 1901 de l'advocat Benet Barraquer i Garrigosa i ostentava el títol nobiliari de marquesa de la Barcena, títol atorgat pel monarca Carles III al 1736 i que ella ostenta per herència.

Lluis Fontana sempre tingué interès per la terra i va anant adquirint explotacions agrícoles, com Mas Rabassa i Mas Grimau, a l'antic terme de Tamarit, que heretà la seva dona Manuela Borràs. A Mas Rabassa planta palmeres que li recordaven el seu pas per ultramar i avui en dia és coneguda part d'aquesta finca amb el nom de Bosc de la Marquesa, on trobem el càmping Les Palmeres, el nom del qual ve d'aquells arbres que va plantar. Destinat definitivament a Barcelona com a cap d'Estat Major a la Capitania General de Catalunya amb el grau de coronel, va morir el 29 de març de 1917, als 58 anys.

Creu de San Hermenegildo

Lluís Fontana Esteve tindria 10 reconeixements i 2 mencions per mèrits en accions de guerra i li fou concedida la Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo l'11 d'octubre de 1906.