Amb la 13a Divisió pel Baix i per l'Alt Penedès (III i final)

Àngel Archilla Navarro.

Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 14 de gener del 2010

L'Estudi de la documentació de les divisions del cos d'exèrcit marroquí revela la desfeta de les restes de l'exèrcit de la República en la seva fugida per terres del Penedès.

El 20 de gener, data de l'ocupació del Vendrell, es redactà un projecte de l'organització de la defensa de la linia L-5. Aquesta línia defensiva, la penúltima de Catalunya, aniria de la frontera francesa, des del coll de Bassa a prop de la població de les Llosses (Ripollès) i finalitzaria a la desembocadura del riu Llobregat, en contra del seu traçat inicial que era projectat entre el coll d'Ares (Ripollès) fins a Tossa de Mar (la Selva). Aquestes línies defensives foren una utopia guixada damunt dels mapes militars. Realment de les sis línies defensives de Catalunya, només tingueren alguna construcció, les dues primeres, la resta solament foren simples línies discontinues de trinxeres, excavades per la població civil que fou Àmpliament mobilitzada. La desesperació i l'estupidesa eren ben paleses: el 15 de gener de 1939 eren cridats tots els ciutadans entre 17 i 50 anys per a realitzar treballs de fortificació sense tenir, en molts casos, ni les eines imprescindibles per a poder fer-les.

Lineas defensives de Catalunya. La campaña de Cataluña, JM Martínez Bande. SHM 1979.

Com va escriure al Baix Penedès l'1 d'octubre, l'historiador vendrellenc Alfons Vidiella, ja n'hi ha prou. Prou d'intoxicacions i de nous revisionismes, ara per part de les esquerres, que ens volen vendre allò que no va ser mai, només pel lluïment i profit d'uns quants espavilats de torn. Catalunya va perdre la guerra a l'Ebre, la va perdre als fets de maig de 1937, la va perdre al no conquerir Mallorca i, principalment, la va perdre el 19 de juliol de 1936.