Àngel Archillla Navarro.
Annex a l'article publicat al setmanari El 3 de Vuit - 28 d'agost de 2026.
Els reportatges d'Isidre Guixens i l'Agencia "Bagunyá y Cornet"
Tant l'un com l'altre aporten informació que indica que aquestes imatges foren fetes el mateix dia i en el mateix moment. Les similituds dels angles, així com els personatges que hi apareixen, donen cos a aquesta afirmació.
A l'esquerra veureu les imatges d'Isidre Güixens, obtingudes de la publicació Mundo Gráfico (15/10/1913) i de El 3 de Vuit (02/01/2004). A la dreta, hi trobareu imatges de l'Agència Bagunyá y Cornet publicades a La Hormiga de Oro (11/10/1913).
(Per a una millor visualització, cliqueu damunt de les imatges).
Vista de cara al mar de l'estat en què quedaren els pilars del pont. La primera imatge ens mostra l'estrep de la banda de Sant Vicenç de Calders i el pilar que va quedar dempeus. La segona mostra l'estrep de la banda de Calafell, amb el terraplè completament erosionat que sustentava la via i mancant-hi un pilar.
A les dues imatges apareixen tres dones amb faldilla: dues de negres i una de grisa (la primera de la dreta, que està asseguda); totes porten blusa blanca.
A l'esquerra apareix una de les tres seccions del pont que va ser arrossegat;a la dreta,el mas Sangüesa, que avui en dia encara perdura.
La imatge d'Isidre Gúixens pertany al fons fotogràfic de la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell.
Una secció de més de 14 m del pont, que va ser arrossegada uns 150 metres. A la primera imatge podem observar l'estrep de la banda de Calafell. A les dues imatges apareixen els mateixos personatges (quatre homes, tres dones i un jove o una jove) en diferents posicions.
Homes: 1, 4, 6 i 8; Dones: 2,5 i 7; Jove: 3.
Tant a la primera com a la segona imatge apareixen les mateixes dones que són a la imatge núm. 1. El detall dels parasols i la faldilla grisa (primera a l'esquerra) són inequívocs.
Detall de l'esvoranc al costat de Cal Galan, avui en dia plaça de Sant Salvador, on encara, després de 100 anys, els dies de fortes pluges continua omplint-se d'aigua.
"Ca la Llúcia", antic magatzem de vi de la platja de Sant Salvador que va ser reconvertit en taverna. Va ser adquirit per Pau Casals el 10 d'agost de 1912 i regalat al seu germà Enric Casals, que, un cop passat el desastre, va enderrocar el que va quedar i hi va construir tres houses bessones. Avui són els números 17, 18 i 19 del passeig marítim Joan Reventós.
"L'hostal de "Cal Gestí", a la carretera de Valls, núm. 12. Amb l'aigua fins al pit, van poder salvar els cavalls de les quadres, menys un que va morir esclafat per la runa de l'enderroc. Part de la façana enderrocada va ser arrossegada fins a l'entrada del carrer del Doctor Robert.
Efectes de les destrosses al carrer de l'Estrella, carrer format per cases de pagesos i jornalers que van perdre la collita de vi dels cups. Les botes, obertes per els efectes de la fermentació, es van barrejar amb l'aigua. A més, qui posseïa aviram el va perdre ofegat, fet que els va deixar en la misèria absoluta.
Magatzem de grans i farines de Josep Figueras Comas, conegut com "Cal Xenda", al carrer del Doctor Robert, 4, on hi havia un dipòsit de carbur de calci que va esclatar i va causar un gran incendi, per la qual cosa van haver de ser desallotjats els habitatges veïns. L'alcalde Josep Vidal Galofré va telegrafiar a Tarragona per demanar al governador civil ajuda i material als bombers de Tarragona.
No, no és el pont de Cubelles!
Durant la recerca d'informació sobre el pont de fusta de les Madrigueres, es van trobar quatre imatges d'un pont de fusta amb diferents locomotores. Les descripcions d'aquestes imatges eren diferents segons la publicació. Per una banda, es va trobar una postal que indicava: "... Locomotora MZA 467 con tren de mercancias cruzando el puente en la población de Cubellas (Tarragona) en los ensayos de resistencia de un puente. Años 1910. Foto: Colección Jordi Marqués". Una altra publicació indicava: "Construcción de un puente ferroviario, años 20-30" o "Locomotora MZA con tren de mercancias. Cubellas (Tarragona)". Al llibre Històries i records. El ferrocarril a Cubelles, d'Antoni Pineda i Gavaldà (Edició de l'Ajuntament de Cubelles, 2019), a les pàgines 53 i 140, hi ha les quatre imatges que reproduïm en aquest blog.
Com es pot observar, la imatge de la pàgina 53 és la mateixa que la tercera de la pàgina 140, però la primera ha estat retallada. Al text,les imatges s'atribueixen al pont del ferrocarril derruït de Cubelles, però el cert és que aquest no va col·lapsar completament, sinó que va patir desperfectes que no hem pogut esbrinar en quina mesura. El més evident és que les comparatives de les imatges amb el plànol del pont de les Madrigueres de 1913 demostren que és completament igual, i per la perspectiva de la situació dels dos estreps, no pot haver-hi més de 100 metres, que és la distància del pont de Cubelles. Així mateix, el número de cavallets coincideix.
Fons: Fundación de los Ferrocarrils Espanyoles.
Una altra comparativa de l'estat en què va quedar el pont de les Madrigueres. A l'esquerra, una imatge d'autor desconegut del fons de la Biblioteca Popular Terra Baixa del Vendrell; a la dreta, una imatge del fons Antoni Pineda i Gavaldà de l'Arxiu Municipal de Cubelles. Són imatges preses des del mateix angle.
En aquesta imatge del fons SACE de l'ICGC del 1964, podem apreciar el pont del ferrocarril de Cubelles amb els seus set pilars entre tots dos estreps. Autor: Carlos Rodríguez Escalona.
Les imatges de l'Arxiu Municipal de Cubelles
Comboi de càrrega el dia de les proves de resistència. Una locomotora Hartmann 0-3-0 amb matrícula MZA 467 i fabricada el 1883 arrossegant vagons de pedra. Observeu el grup de persones que hi ha just sota el primer vagó. Segons el Diario de Tarragona: «Pasó primero un tren con una carga máxima, utilizándolo seguidamente trenes de mercancías y pasajeros, mientras que las autoridades e ingenieros del Estado y de la citada compañía almorzaban bajo el puente.»
Fons Antoni Pineda i Gavaldà. Autor desconegut.
Una altra instantània de la prova de resistència amb una locomotora Pacific Compound 2-3-1 fabricada per Joseph Anton Ritter von Maffei, a Múnic (Alemanya), el 1913, amb matrícula MZA 878, posteriorment rematriculada per RENFE com a 231-4022. Aquesta màquina, amb un pes total que, juntament amb el ténder carregat de carbó, superava les 146 tones, va estar operativa fins a mitjan de la dècada de 1960.
Fons Antoni Pineda i Gavaldà. Autor desconegut.
Segons la descripció de l'Arxiu Municipal de Cubelles, que va publicar les imatges al web d'arxius en línia de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre de 2025, la ressenya diu així: «Brigada d'obres de la companyia MZA que acabava d'aixecar el pont de fusta que substituïa provisionalment el pont malmès per les fortes riuades del 30 de setembre de 1913. Segons algunes fonts, les imatges podrien correspondre a Cubelles.»
Com ja hem demostrat anteriorment, les imatges corresponen a les Madrigueres, i en aquesta foto podem veure l'estrep del costat de Sant Vicenç de Calders, encara no s'ha tret un dels balustres de la barana del pont original. També s'aprecia una placa en un dels cavallets amb el nom de l'empresa constructora.
Fons Antoni Pineda i Gavaldà. Autor desconegut.
La placa de l'empresa que va construir el pont i que es va clavar en un dels seus cavallets. Es pot arribar a llegir "Ribas y Pradell" i "Barcelona".
Altres Imatges localitzades
Primer pla de la locomotora on es pot apreciar la matrícula MZA 878 al frontal i als laterals de la xemeneia. Fons Forotrenes. Autor desconegut.
El diari El Día Gráfico va publicar el 10 d'octubre de 1913 dues imatges. La primera correspon a la prova de resistència i, com es pot observar, és la mateixa imatge de l'Arxiu Municipal de Cubelles. La segona imatge correspon a una vista general presa d'esquenes al mar. Malauradament, no hi indica el nom de l'autor.
LES IMATGES INEDITES DE "RIBAS Y PRADELL" A ARXIU I BIBLIOTECA FERROVIÀRIA DEL MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA
La història de Construccions Ribas y Pradell, és el relat d'una ambició que
va néixer a la Barcelona de 1845. Fundada per Damià Ribas Puigbó i Francesc
Pradell Prat, empresa serradora i de construcció en fusta a la fi del segle
XIX, l'empresa va donar un gir visionari cap a la prefabricació,
especialitzant-se en cases desmuntables de ferro i fusta que es convertirien en
el seu segell d'identitat.
La seva època daurada va arribar a principis del segle XX. En 1907, sota la
direcció de l'arquitecte modernista Simón Cordomí Carrera, l'empresa va
transformar el concepte d'habitatge: les seves cases portàtils, publicitades ja
des de 1903, es van convertir en peces clau de l'arquitectura colonial a Guinea
Equatorial. Aquestes estructures, que combinaven l'estètica de l'època amb la
funcionalitat del transport marítim, van permetre urbanitzar Fernando Poo (avui
Bioko) superant les dificultats del clima tropical.
En 1945, la "Casa Ribas y Pradell"
va aconseguir el seu cim simbòlic celebrant un centenari en gran, immortalitzat
en un llibre commemoratiu il·lustrat per l'artista E. C. Ricart. No obstant
això, la solidesa de les seves estructures no va poder evitar el naufragi
financer dècades després.
L'epíleg de la companyia va ser dramàtic. En 1981, després de 136 anys
d'activitat, l'empresa va col·lapsar en una fallida conflictiva. El tancament
va estar marcat pel trauma social: impagaments generalitzats a obrers i
proveïdors, denúncies per alçament de béns i una ocupació de les seus que va
derivar en actes de vandalisme. Enmig d'aquell caos de protestes i precintes judicials,
el valuós arxiu històric de l'empresa va desaparèixer.
De la nostra recerca als diferents arxius descobrim una col·lecció inèdita de l'aixecament d'aquest pont al fons de l'Arxiu Biblioteca Ferroviària-FFE del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, on no més figurava el nom de Ribas y Pradell, i que reproduïm en aquest blog.
Restes del pont metàl.lic.
Vista general de l'estat en què va quedar l'estructura d'obra i part del pont arrossegat.
Vista més propera de l'estat de l'estructura d'obra. Al fons,el mas Brunet i, a la seva dreta, el Mas Català.
Personal tècnic de l'empresa Ribas y Pradell al costat d'una tenda on possiblement tinguessin una oficina provisional per guardar els plànols i els estris tècnics de l'obra.
A l'esquerra s'aprecien els fanals provisionals per poder treballar de nit i de matinada. En primer terme, un important clot fet per la força de la riuada.
Operaris preparant l'entorn per la descàrrega de material pessat.
Operaris reomplint amb pedres l'esvoranc de l'estrep del costat de Calafell. El pont està en procés de construcció, ja que s'aprecien bastides entre els pilars de fusta d'aquest.
Mateixa imatge que l'anterior, presa amb pocs minuts de diferència.
Igual que la imatge anterior, presa des de més enrrera.
Moment de descans durant les obres. Al fons es poden observar els operaris, possiblement, fent un àpat. Les cavalleries són davant del pont, descansant. Ja s'han retirat els bastiments de l'estructura del pont.
Estat en què va quedar l'estrep de Sant Vicenç de Calders. S'aprecia el seu fonament al descobert.
Treballadors posant les travesses damunt el pont provisional a l'estrep de Sant Vicenç de Calders.
El pont finalitzat, els fanals ja han estat retirats i al centre s'observen caixes per recollir el material. A l'únic pilar que va quedar es va fer un suplement per arribar a l'alçada amb maons, igual que als dos estreps.
El pont un cop finalitzat.
Personal tècnic de l'empresa Ribas y Pradell menjant a la tenda provisional.
Personal de Ribas y Pradell i treballadors posant per al fotògraf a l'estrep de Sant Vicenç de Calders.
Al llibre Ribas y Pradell S.A. 1845-1945 (Editorial Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, 1945), hi ha editada l'última imatge del treball de Pineda i Gavaldà, però sense informació del fotògraf.
De totes les imatges del llibre del centenari, només apareix una estructura de pont de fusta, fet que ens fa pensar que no era un element habitual de construcció de l'empresa, però sí que dona una gran importància a la construcció d'aquest: als fulls dels títols de les seves accions de 1916, i a l'angle inferior esquerre, apareix un dibuix que reprodueix la fotografia anterior.
%20realizado%20por%20La%20Maquinista%20Terrestre%20y%20Mar%C3%ADtima%20F.07949%20Biblioteca%20Virtual%20de%20Defensa-2-R.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada