Els soldats enterrats a Albinyana eren de la 179a Brigada de Carrabiners

 La consulta d'arxius aclareix la unitat d'on procedien

Àngel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 19 de març del 2004

La consulta d'arxius aclareix la unitat d'on procedien.

Després de 65 anys, i segons la informació custodiada al Archivo Militar General de Ávila i l'Arxiu Nacional de Catalunya, han sortit a la llum les possibles unitats militars de l'Exèrcit de la República que durant els dies 17 al 20 de gener del 1939, eren prop de la població d'Albinyana, intentant frenar l'imparable avanç de les unitats de l'exèrcit de Franco. Els militars enterrats a la fossa comuna d'Albinyana podrien pertànyer a aquestes unitats. Fins ara es desconeixia totalment la procedència d'aquests soldats i tampoc es coneix exactament quants militars hi han enterrats.

 Una mica d'història

El 15 de gener de 1939 l'exèrcit Nacional ocupa la capital de Tarragona. Enrere queden els mesos més durs i més acarnissats de la guerra. La batalla de l'Ebre havia estat per a l'Exèrcit Republicà l’ocàs de les seves millors unitats i consegüent inici de la caiguda de Catalunya. Aquell 17 de novembre de 1938 les tropes republicanes tornaven a ocupar les mateixes línies que havien abandonat el 25 de juliol de 1938, feia només quatre mesos. La destrucció de l'exèrcit es va fer palpable en la nul·la o esporàdica resistència que va posar a l'avanç de l'enemic. En només dos mesos, les tropes de Franco van travessar Catalunya d'est a oest, delmant les poques tropes que amb prou feines podien retirar-se. Una de les últimes resistències va ser a la línia del Gaià, on un grup d'unitats barrejades i molt deteriorades van intentar retenir la 13a divisió del cos de l'exèrcit marroquí, només van poder ser frenats durant dos dies. Aquests combats van ser el principi de la fugida de les tropes republicanes que des de Vespella de Gaià passarien per les poblacions de Salomó, Bonastre i Albinyana. En aquests combats va participar la Primera Agrupació de la 13a divisió, formada pel primer i sisè Tabor de GFRI Melilla número 2, sisena Bandera de la Legió i el 73 Batalló de Toledo, forces formades per tropes indígenes del nord d'Àfrica, legionaris i falangistes, considerades unitats d'elit. El 18 de gener de 1939, aquesta agrupació es trobava a la posició Mas Blanc, a Vespella de Gaià, concretament la unitat que defensava la mencionada posició era el 73è Batalló de Toledo, que rebutja un atac nocturn de dos companyies de carrabiners i un grup de dinamiters. Aquest acabaria amb la mort del comandant, el comissari polític, un capità, dos tinents i un gran nombre de tropa. Davant d'aquest fet, el dia següent passaran al contraatac les tropes nacionals ocupant la població de Vespella de Gaià, el vèrtex de Mao, vèrtex la Mola i la població de Salomó. Les tropes republicanes només van poder retirar-se i van ser en molts cassos sobrepassats i envoltats per l'acció que denominaven “tancar la bossa”. El dia 29 de gener les tropes entraven a la localitat de Bonastre i capturaven l'arxiu del XV Cos de l'Exèrcit, que estava a la Masia del Pié i avançant ràpidament fins a la localitat d'Albinyana i el Vendrell, que van caure en el seu poder el mateix dia. Avui s'ha pogut saber quines van ser les forces republicanes que van combatre a la zona, gràcies a la informació que les unitats franquistes realitzaven cada dia i eren enviades als caps de divisió i cossos de l'exèrcit, una informació contrastada amb el Noticiaro Corpo Truppe Volontaire. En aquesta informació s'indica quines unitats es trobaven el dia 20 a la línia de defensa d'Albinyana i el Vendrell. No obstant això, encara que consti per escrit hi podria haver errors perquè hi havia una gran quantitat d'homes escampats. d'unitats malmeses que eren reagrupats per omplir les baixes d'altres formacions. La qual cosa fa difícil saber a ciència. certa si aquestes unitats eren operatives o senzillament eren un grup aïllat que fugia i era absorbit per una altra unitat. Aquestes unitats eren el 2n Regiment de la Segona Brigada de Cavalleria, amb dos esquadrons i un total de 300 cavalls, un esquadró d'armes automàtiques, amb 100 cavalls, i un esquadró peu a terra de 130 a 150 homes, el tercer Regiment de la 2a Brigada de Cavalleria format de manera semblant al segon, el 39 Batalló de Carrabiners amb efectius al complet, constituït per quatre companyies de fusels i una de metralladores amb sis màquines que no havien entrat en combat, el sisè Batalló d'Infanteria de Marina, que comptava amb 200 homes entre els quals molts pertanyien a unitats de infanteria i carrabiners que estava dotada amb vuit fusells metralladors i la seva companyia amb quatre màquines, el cinquè Batalló d'Infanteria de Marina, de composició semblant a l'anterior, el 129 Batalló de la 33a Brigada Mixta de dos companyies de fusels, amb 60 homes cadascuna i dotat amb 4 fusells metralladors sense companyia de màquines, la 153a Brigada Mixta de la 30 Divisió, amb efectius escassos. La segona agrupació compta amb només dues companyies de 150 homes cadascuna i diverses agrupacions de granaders formats per soldats que no tenen armament i la 15 Brigada Mixta de la 35a Divisió i les altres dues brigades que van entrar en el sector.

Sivella de cinturó amb l'emblema del cos de Carrabiners. 

Eren carrabiners

 Segons el Butlletí Diari d'Informació, es pot concretar que els carrabiners morts. a Albinyana poden pertànyer al la 179 Brigada de Carrabiners i el 39 Batalló de Carrabiners que tenien el suport del 55è Batalló de Carrabiners, que la nit del 18 al 19 de gener estava al vèrtex de Mas Blanc. Després de realitzar un atac aquesta unitat va perdre gran nombre d'homes a la finca La Olivareta. En aquest lloc, el 25 d'octubre de 1943 va ser exhumada una fossa comuna per ordre del governador civil de Tarragona on es van comptar 19 cadàvers. Posteriorment es rectifica la informació, el dia 19, i se sap que aquest batalló només tenia en el sector dos companyies de fusells i una secció de màquines.