Tancant el cercle

  Alfons Vidiella Ramon. Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" - 20 de febrer del 2026

 

El 17 de març de 2025 publicàvem el les pàgines del 3d8 un article, 'Història esbiaixada', on veníem a dir que la campanya de les “stol- persesteine” -al Vendrell en van posar 10- quedava incompleta, sobretot quan llegies les petites biografies del llibre Del Penedès als camps d'extermini nazis, aparegut aquells dies. Amb la voluntat que qui tingui el llibre pugui completar-les, donarem unes quantes dades que el doctor Arnabat i la curadora vendrellenca Maria Peña s'han deixat al calaix. De la llista de deportats del Vendrell solament esmentarem aquells que, suposadament, van estar implicats en delictes de sang, per això hem recorregut a la informació de la Causa General, que és consultable per internet.

La llista que segueix és la que completaria aquelles petites biografies. Hem posat les inicials dels noms i cognoms perquè us pugeu endinsar en altres aspectes de la Causa General.



Full número dos de la Causa General de la localitat del Vendrell. Fons Centro Documental de la Memoria Histórica

S. E. F., implicat, suposadament, en la mort de Joaquim Cañís Martí, Joan Socias Jorba, Joan Nin Güell, Albert Nin Güell, Enric Martín Mai- cas, Jaume Cañís Olivé, Melcior Escofet Mañé, Josep Grases Cases, Tomás García Soto (9 vendrellencs). Mort a Gusen. Té el llambordí de record davant de casa seva.

J. A. V., implicat en la mort de Joaquim Cañís Martí i Jaume Cañís Olivé (2 vendrellencs). Sobrevisqué al camp de Mauthausen, desconeixem si va tornar a la vila. Té el llambordí de record.

J. R. F., implicat en la mort de Jaume Cañís Olivé, Joaquim Cañís Martí, Joan Socias Jorba i Melcior Escofet Mañé (4 vendrellencs). Mort a Gu- sen. Té el llambordí de record.

J. S. R., implicat en la mort de Josep M. Roig Recasens, Melcior Escofet Mañé, Jaume Cañís Olivé (3 vendrellencs). Mort a Gusen. Encara no té la pedra de record.

J.T. S., implicat en la mort de Melcior Escofet i Joan i Albert Nin Güell i Enric Martín Maicas (4 vendrellencs). Mort a Gusen. Té el llambordí de record.

P.N. N., implicat en la mort de Jesús Trayner Jansà. Mort a Gusen. Encara no té la pedra de record davant de casa seva.

Podem concloure que, a parer nostre, el susdit llibre és una publicació tòxica, almenys pel que fa al capítol dedicat al Vendrell, impròpia de qui es vanta d'un doctorat que no li atorga la patent de cors de deixar de ban- da aquells assassinats, i que a més a més, en faci còmplice la consultora Maria Peña, que és qui ha redactat el capítol dedicat a la vila.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Km. 618,810, el pont del tren: objectiu militar

Imatge
 Angel Archilla Navarro. Publicat al setmanari "Diari del Baix Penedès" - 22 de desembre del 2006 L'Exèrcit republicà va demolir el pont de Sant Salvador a la seva retirada És prou conegut el fet de la destrucció al Vendrell del pont de ferrocarril de la línia de Barcelona per Vilafranca del Penedès durant la retirada de les tropes de l'Exèrcit republicà. Però ja no és tan coneguda la destrucció de l'altre pont de la riera de la Bisbal a les Madrigueres de Sant Salvador (originalment un pont de tres trams continus de 13 i 16 metres de llum). Pont de ferro de la MZA al seu pas per la riera de la Bisbal. 1920 - Biblioteca Virtual de Defensa. Aquest pont de ferro construït després de la seva pèrdua durant la riuada de Sant Miquel, com és conegut l'aiguat de setembre de 1913, va ser dissenyat amb el sistema metàl·lic de gelosia Pratt. Tenia un tram únic de 45 metres de llum i doble via. Al gener de 1939 va ser dinamitat pels soldats de l'Exèrcit de la Repúbl...
Llegir més »

La bona gent en temps de guerra al Vendrell

Imatge
Alfons Vidiella Ramon.  Publicat al setmanari "el 3 de vuit" -  Relat de la salvació del nen Antonio Castán per part de l’alcalde i un guàrdia municipal vendrellencs al començament de la Guerra Civil. El 2020 la Magda Nogués Car­reras i la Nativitat Castejón Domènech van publicar el lli­bre L’orde Carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones. Dins l’extens treball hi ha un paràgraf que parla del final del Col·legi dels Carmelites al començament de la Guerra Civil; és un text man­llevat d’unes pàgines escrites per Antonio Castán Farré, un nen de 14 anys que residia al col·legi en qualitat d’intern, ja que era gairebé un familiar del ‘hermano’ Manuel Almazor, el director del centre. Ell va ser testimoni directe de la detenció i desaparició dels tres germans carmelites, i de la confiscació del col·legi. La Magda explica molt bé què va passar, per això us remeto al seu llibre.  Ara bé, nosaltres agafarem el  fil, per tal de completar la histò­ria...
Llegir més »

Montserrat Fenech Muñoz (1889-1958), un militar republicà quintacolumnista amb un reconeixement a la Vall de Núria.

Imatge
  Àngel Archilla. Comunicació presentada al  Congrés Internacional 80 aniversari de la Guerra Civil Espanyola. Tarragona, novembre del 2016. Abstract Montserrat Fenech Muñoz, militar de carrera del cos d’enginyers, fou director tècnic del traçat del Cremallera de Núria el 1925.  En esclatar la guerra civil, el nomenaren comandant d’enginyers de l’Exèrcit de l’Est de la República  i esdevingué responsable de les tasques de fortificació i construcció de camps d’aviació. A finals de 1937 va fugir a  França, i es descobrí que actuava com a quintacolumnista d’abans de ser mobilitzat. Sota les ordres de l’exèrcit feixista, passava informació, ordenava sabotatges, infiltrava agents i organitzava la xarxa d’espionatge amb oficials traïdors del cos anomenat Círculo Azul .  Actualment encara se’l recorda amb una placa a l’estació del Cremallera de la Vall de Núria i un túnel de les seves instal·lacions porta el seu cognom. Fa 49 anys que el nacionalcatolicisme ...
Llegir més »